En aquesta ocasió ens endinsarem en la filosofia de reducció de riscos per entendre els pilars sobre els quals es fonamenta el programa Rdrcannabis. Tot i que l’efectivitat d’aquest tipus de propostes de prevenció està demostrada, encara a moltes persones els resulta sorprenent que davant del fenomen del consum de substàncies psicoactives l’Administració pública desplegui programes que inviten les persones consumidores a dissenyar-ne i executar-ne. Acompanyeu-nos en aquesta història sobre d’on venim i cap on anem.
Preguntar-se sobre què és el risc a la vida és la porta d’entrada a reflexions potencialment molt interessants i profundes. Calma! L’objectiu d’aquest text no és fer un tractat de filosofia existencial. Com és evident, no hi ha una sola manera de percebre el risc, cada persona l’avalua subjectivament, és a dir, una mateixa activitat pot ser considerada poc o molt arriscada segons qui se la plantegi. També, una mateixa persona pot jutjar el grau de risc d’una mateixa activitat de manera diferent en funció del moment de la vida. Hi ha persones més avesades a experimentar amb el risc, són les que des de la psicologia s’anomenen “buscadores de sensacions”; a l’altre extrem, hi ha persones plenes de temor que viuen bloquejades, en un partiment constant davant d’activitats quotidianes com agafar un avió o pujar a un ascensor. De fet, no hi ha manera millor de definir aquesta incertesa existencial que trolejant lleugerament la frase escrita ̶ cap al 1635 ̶ pel dramaturg Pedro Calderón de la Barca:
Què és la vida? Un frenesí. Què és la vida? Una il·lusió, una ombra, una ficció; i el bé més gran és petit; que tota la vida és risc, i els riscos, riscos són.
Intentant focalitzar l’assumpte en l’àmbit de les drogues: la qüestió de la reducció de riscos és quelcom relativament nou si tenim en compte que les substàncies psicoactives han existit des dels albors de la humanitat. L’anterior és cert si ens referim estrictament al primer cop que algú va escriure en un paper “filosofia de reducció de riscos”. És a dir, d’ençà que han existit drogues, s’ha fet reducció de riscos; el que passa és que no se li donava aquest nom. Es pot i s’ha fet sempre reducció del risc tant amb les drogues legals com amb les declarades il·lícites. De fet, l’altra cara de la moneda de la reducció del risc és l’augment del plaer, perquè no es pot entendre l’un sense l’altre. I, amb relació al plaer trobem alguns dels majors tabús morals de la nostra societat. Per sortir d’aquest jardí tirarem del filòsof Aristòtil, que va dedicar molta atenció a la qüestió de la virtut, que definia com el “terme mitjà” entre dos extrems. Per a ell, era tan viciós algú temorós com algú eixelebrat. Per això, explicava que li correspon a la raó mantenir un bon equilibri vital, ja que la virtut no és covardia ni temeritat, sinó valor. I, quina és la conclusió de tot plegat? Doncs, per exemple, que la vida és el que passa mentre gestiones riscos i plaers. I, que si et passes de frenada o de por, te la perds. Es diu que aquesta frase era l’epitafi d’un que va fer balconing a Mallorca.
El fet és que la resposta institucional moderna al “problema de la droga” es va iniciar cap als anys setanta. En aquell moment, les autoritats consideraven les persones consumidores un objecte passiu i aïllat del seu context social. La idea que inspirava els programes de prevenció del consum era l’abstinència total. A la dècada dels vuitanta, es va forjar el que es coneix con el binomi drogues-delinqüència, que va marcar l’imaginari social fins als nostres dies. La irrupció del VIH i l’hepatitis en relació amb el consum injectat d’heroïna va revelar el fracàs de la prevenció basada en criteris morals i, en alguns països del nord d’Europa, on prevalia una mirada més pragmàtica sobre les polítiques públiques, es van iniciar els programes de reducció de danys. Els programes de reducció de danys van sorgir no com una alternativa a la prevenció, sinó com un intent de fer un pas més i incorporar a les xarxes d’atenció sociosanitàries les persones consumidores de drogues que no trobaven resposta (o cabuda) en un emergent sistema d’atenció als drogodependents totalment basat en l’abstinència.
La reducció de danys buscava prioritzar l’objectiu de disminuir els efectes negatius de l’ús de les drogues abans que evitar-ne el consum. Alguns exemples d’aquests programes van ser la dispensació de material higiènic per al consum injectat, l’accés a metadona, les sales de consum assistit de drogues, etc.
A la dècada dels noranta, va disminuir l’alarma social relacionada amb consum del decenni anterior alhora que es popularitzaven les drogues de síntesi, com la MDMA, i augmentava el consum d’alcohol i cànnabis en espais d’oci. Van ser els anys del sorgiment de la cultura del ball impulsada, entre d’altres, pels ritmes baixos i repetitius. També es va començar a estendre una mirada normalitzadora sobre els consums, que es distanciava del discurs alarmista de temps passats i obria la porta a la reducció de riscos (RdR).
El llibre que millor ha capturat què és la RdR al nostre context va ser publicat l’any 2013, i porta per títol: De riesgos y placeres. Manual para entender las drogas (Martínez D. P, & Pallarés J.). Es tracta d’una obra col·lectiva realitzada per trenta-sis professionals amb molta experiència en recerca i intervenció. Aquestes mirades es van forjar en alguns dels projectes fundacionals de la reducció de riscos, com Grup Igia, Energy Control, Ailaket, Edpac, Spora, Arsu Festa, ICEERS, FAC, etc.
Tal com s’explica al llibre, els punts de partida de la RdR, des dels seus inicis, han estat:
- Reconèixer els efectes positius i negatius del fenomen de les drogues
- Treballar sobre el que tenim (diferents tipologies de consum) i no sobre el que “hauríem de tenir” (abstinència total)
- Prendre en consideració que hi ha un consum de drogues no problemàtic i que la gran majoria de les persones consumidores es preocupen per la seva salut
- Constatar que la ignorància és un risc; per tant, millor educar que castigar o mostrar actituds paternalistes si el que es vol és arribar al públic consumidor
És a partir d’aquestes quatre coordenades on s’articula el projecte RdRcannabis, dirigit a clubs socials de cànnabis. I ho fa seguint l’Estratègia Nacional de Prevenció: consum de drogues i problemes associats (Gencat, 2008), on es recull que és un objectiu general “reconèixer i difondre les actuacions de RdR com a estratègia basada en l’evidència d’efectivitat i necessària i prioritària amb la població consumidora” (pàg. 333).
El fet que a finals dels vuitanta l’Administració pública s’allunyés dels programes de prevenció basats en l’abstinència va permetre visibilitzar que el principal motiu pel qual les persones consumeixen drogues és per desinhibir-se, divertir-se i per plaer. Constatar que qui consumeix busca en primer lloc els efectes positius del consum va desacreditar en gran part els programes preventius basats únicament en la por i els missatges catastrofistes. Per això, es va incorporar les persones que consumeixen drogues (“els iguals”) al disseny i execució dels programes de reducció de riscos i danys. De sobte, la conversa es va multiplicar i variables com la dosi, la potència/toxicitat, la freqüència, la dificultat en l’accés, la preparació del consum (higiènic o no), la via d’administració, el policonsum, les cures posteriors, l’estat físic i psíquic i el context de consum van emergir com a variables de l’equació que modifiquen el nivell de risc quan es busca el plaer.
Si obrim la carpeta del cànnabis per buscar què diu sobre prevenció i reducció de riscos la principal autoritat en la matèria, l’Observatori Europeu de les Drogues (European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction) trobem que s’hi associen problemàtiques de salut física i mental, així com socials i econòmiques. A més, segons els estudis, és més probable que aquests problemes es desenvolupin si l’ús del cànnabis comença a una edat jove i es converteix en un ús regular i a llarg termini. Per tant, els objectius principals de les respostes sanitàries i socials que aborden el consum i els problemes associats haurien d’incloure:
- prevenir l’ús, o retardar-ne l’inici des de l’adolescència fins a la joventut adulta;
- prevenir l’escalada del consum de cànnabis de l’ús ocasional a habitual;
- reduir els modes d’ús més nocius;
- oferir intervencions, inclòs el tractament, a les persones per a qui el consum de cànnabis s’ha tornat problemàtic;
- reduir la probabilitat que les persones condueixin després de consumir cànnabis o de participar en altres activitats en què la intoxicació per cànnabis pot augmentar el risc d’accidents.
És interessant contrastar aquests objectius a contrallum del model del club social de cànnabis (CSC), atès que automàticament es revela que els CSC, en ser espais privilegiats de contacte amb les persones consumidores, atresoren el potencial d’incidir en la majoria dels postulats de l’Observatori Europeu. Així, una tasca que les institucions dedicades a la prevenció tenen grans dificultats per executar és que el risc legal del consum fa que les persones consumidores s’aïllin, s’amaguin o desconfiïn de la informació si aquesta arriba per canals sense credibilitat.
De tothom és sabut que la missió dels CSC no és fer prevenció universal a les escoles per tal de retardar l’edat d’inici del consum de cànnabis, ni tampoc treballar amb els adolescents que s’hi ha iniciat. Per llei, els CSC van dirigits a majors de 18 anys i, fins i tot, molts no accepten a menors de 21 com a mètode d’autoregulació. Ara bé, no hi ha altres recursos en tota la societat que puguin fer una detecció del consum problemàtic o una derivació dels casos pertinents a intervencions de tractament especialitzades com els CSC. I, per suposat, els CSC són el lloc idoni per oferir propostes de reducció de danys i riscos. Començant pels danys associats a la combustió, especialment si s’utilitza juntament amb tabac.
El programa RdRcannabis s’erigeix en aquest marc. És una iniciativa sorgida de l’impuls de les persones que treballen o col·laboren en CSC de Catalunya i que, gràcies al suport del Departament de Salut, està oferint materials i recursos educatius fets a mida de les demandes del públic diana i formació a formadors (treballadors/ores i representants de CSC). Rdrcannabis vol aprendre de les diferents realitats que coexisteixen dins l’ecosistema dels CSC, i us convida a construir aquesta xarxa feta a mida a partir de les característiques del model de CSC.
Hi esteu totes convidades!
Comenta