La primera observació a fer a qui tingui pensat barrejar cànnabis amb altres substàncies psicoactives és que seria prudent conèixer amb anterioritat quins efectes tenen per separat cada una d’aquestes. A més, cal tenir en compte que barrejar els efectes de certes substàncies pot comportar situacions imprevistes a causa de les interaccions, per exemple, viure una experiència d’una intensitat no desitjada o caure en comportaments de risc, ja que es redueixen les inhibicions i l’autocontrol. En aquest text ens ocuparem de repassar els principals riscos de la barreja de cànnabis amb estimulants, depressors i al·lucinògens, i coneixerem una de les principals teories de la filosofia de reducció de riscos, el famós “triangle de Zinberg”.
En combinar els efectes de diferents psicoactius es poden produir -principalment- tres resultats. En primer lloc, un “efecte addictiu” on cada substància produeix l’efecte previst de manera independent. És a dir, els efectes de les dues substàncies se “sumen” entre si. En segon lloc, un “efecte sinèrgic” que és quan dues substàncies produeixen un efecte major del que proporcionen quan es prenen per separat. Per acabar, un “efecte antagonista” que significa que una o més de les substàncies preses simultàniament són menys eficaces que si es prenen soles.
Ara bé, si parlem de l’experiència subjectiva de quan es consumeix un psicoactiu, més enllà dels efectes i propietats de cada substància en particular, hem de tenir en compte el factor del context on es consumirà i l’estat físic i mental en què es trobi qui el consumeixi. Una de les teories fundacionals de la filosofia de reducció de riscos en consum de drogues la va elaborar el psicoanalista i psiquiatre americà, Dr. Norman Earl Zinberg (1922-1989), en el seu llibre Drug, Set, and Setting. The Basis for Controlled Intoxicant Use (1984).
El Dr. Zinberg s’havia dedicat a estudiar les trajectòries vitals d’usuaris recreatius d’heroïna i va mostrar amb dades i històries de casos per què la relació de les persones amb el consum de drogues pot canviar segons: A) el tipus de droga consumida, B) la mentalitat de la persona i C) l’entorn social. En una de les seves primeres recerques, el Dr. Zinberg, va estudiar un grup de soldats nord-americans que s’havien enganxat al consum d’heroïna durant la guerra del Vietnam, segons Zinberg, ho havien fet en un intent per “ocultar o tapar” la intensitat de la guerra. Aquests soldats, un cop van tornar als Estats Units, pràcticament van cessar el consum d’heroïna. Concretament, el 88% d’ells no va tornar a ser addicte.
El treball del Dr. Zinberg contradiu la idea que algunes persones tenen “personalitats addictives” i d’altres persones no. La seva contribució explica que els efectes de les drogues no són només una conseqüència de la bioquímica. Ell va demostrar que les expectatives d’un individu, el seu estat psicològic i el seu entorn social interactuen per produir els efectes sobre la conducta de la persona consumidora. És a dir, a partir del “triangle Zinberg” vàrem poder contar com és que una droga afecta una mateixa persona de manera diferent en diferents moments i, alhora, afecta persones diverses de maneres diferents.
En aquest sentit, com hem vist, qui vulgui preveure com l’afectarà el consum d’una substància o més -primer- hauria de conèixer bé quin és el seu propi estat físic, mental i emocional; també -segon- controlar quin serà el lloc on es produirà el consum (no és el mateix consumir al sofà de casa que sota el sol d’estiu a la platja, fer-ho en solitari o amb companyia, etc.), i per acabar -tercer- tenir suficient informació sobre els efectes i interaccions de les substàncies psicoactives que tingui previst consumir. En el cas que ens ocupa, parlem de la barreja de cànnabis amb estimulants, depressors i al·lucinògens, cal destacar:
Cànnabis i estimulants:
Un dels escenaris més habituals de simultaniejar aquests dos tipus de substàncies és que s’acabi consumint més de les dues de manera compulsiva. Això pot comportar, entre d’altres, una ressaca més dura l’endemà i un increment en la despesa econòmica. Sobrecarregar els pulmons de fum provocarà que el coll, la boca i la gola siguin més castigats del que és normal.
En l’aspecte psicològic i emocional, el cànnabis pot tenir un efecte depressor, estimulant i fins i tot al·lucinogen; aquesta variabilitat complica la interacció amb els estimulants. Però, si parlem de l’afectació al sistema nerviós, el cànnabis actua com a relaxant i dilatant dels vasos sanguinis, de manera que combinat amb una substància que estimula i contreu els vasos sanguinis podria intensificar els efectes secundaris negatius d’ambdues substàncies. Hi ha persones que prefereixen reservar el cànnabis per al moment que disminueixen els efectes dels estimulants, per exemple, al final de la festa per tal d’anar a descansar.
En persones amb una certa predisposició, estimulants com la cocaïna o l’speed poden produir ansietat o paranoia. Aquests dos símptomes també es donen en el consum de cànnabis, així que cal anar amb compte de barrejar-los perquè es podria disparar la intensitat de l’experiència de manera molt més ràpida que si s’espaiessin els consums.
Cànnabis i depressors:
La combinació més freqüent és amb l’alcohol i ja ens en vàrem ocupar en una entrega anterior. En relació amb altres depressors com opiacis o benzodiazepines, la barreja amb cànnabis pot incrementar la somnolència i la sensació de mareig. També, s’han de tenir en compte les lipotímies i potencials vòmits. En veure’s afectat el nostre rendiment psicomotor, s’ha de preveure evitar aquesta barreja en entorns no segurs o mentre es porten a terme activitats amb risc (conducció, desnivells, foscor, etc.). Hi ha alguns depressors que actuen sobre la sensació de dolor, com són els analgèsics. El cànnabis també té un efecte analgèsic que sumat pot fer que la persona perdi la percepció del risc davant de situacions que normalment el farien reaccionar abans. Barrejar marihuana o haixix amb antidepressius té uns efectes poc documentats; en alguns casos, hi ha persones que experimenten una millora de l’estat d’ànim i d’altres que s’acosten més als símptomes depressius i d’ansietat.
Cànnabis i al·lucinògens:
Una variable important a tenir en compte és l’estat emocional i psicològic de qui la consumeix. Abans de consumir una substància psicoactiva potent s’ha d’estar en bona predisposició mental i en bona companyia. Les substàncies psiquedèliques poden comportar experiències intenses, a vegades arriben a desbordar la persona que pot experimentar sensacions de pèrdua de control o d’embogir, el que és conegut com un mal viatge.
Hi ha persones que diuen que només utilitzen el cànnabis abans de prendre un al·lucinogen per tal de disminuir el nerviosisme i les nàusees relacionades amb les primeres etapes d’un viatge. Quan el cànnabis es consumeix de manera simultània pot provocar un increment sobtat de la intensitat de l’experiència, sobretot en persones que no tinguin tolerància. També és cert que hi ha usuaris que han comentat que en fumar cànnabis la força de l’experiència al·lucinògena va disminuir o es va veure distorsionada. Introduir la variable del THC en un viatge psiquedèlic pot tenir un resultat imprevisible, per això, és menys arriscat incorporar-lo a la part final, així s’afavoreix la relaxació i l’aterratge.
Comenta