El concepte cànnabis connoisseur s’aplica a algú que atresora un gran coneixement sobre aquest producte de consum. Per convertir-se en connoisseur es requereix sensibilitat, formació, educació i experiència. Ser capaç de distingir les qualitats d’una mostra de cànnabis implica brindar atenció a aspectes que habitualment passen desapercebuts al gran públic.
En el text següent posarem llum sobre sis aspectes relatius a la qualitat del cànnabis que a causa de la situació legal de la planta han quedat relegats a un segon pla, però que cada dia tenen més reconeixement de la comunitat cannàbica: el perfil de cannabinoides, el perfil de terpens i la qüestió de la humitat (part 1 del text); i la qualitat microbiològica, la determinació de metalls pesants i els continguts de residus pesticides (part 2 del text).
Quan anem a un supermercat o a la farmàcia, els productes de consum que s’hi ofereixen han passat un seguit de controls de qualitat i incorporen informació escrita sobre la seva composició i el seu ús en etiquetes i prospectes. El cert és que, tot i haver-nos relacionat al llarg de dècades amb les etiquetes, a moltes persones encara ens resulta confús enfrontar-nos-hi. En el nostre context, el mercat del cànnabis no està regulat. Això comporta que, majoritàriament, hi trobem una oferta de productes de cànnabis que no passen controls de qualitat l’etiquetatge dels quals no n’ofereix informació als consumidors. Habitualment, el que circula és el nom comercial de la varietat, si s’ha cultivat a l’exterior o l’interior, i la seva fisiologia (índica-sativa-híbrida). Aquestes variables disten molt de les que observem que s’exigeixen en mercats on el cànnabis està regulat. A continuació examinarem sis elements cabdals sobre la qualitat del cànnabis. A Catalunya i a l’Estat espanyol hi ha diverses entitats, fundacions i empreses que ofereixen serveis d’anàlisis de cànnabis ─Energy Control, per exemple. Us animem a seguir investigant!
Perfil de cannabinoides
Parlem del “perfil de cannabinoides” quan ens referim a la concentració d’aquests principis actius en una mostra determinada de cànnabis. Tot i que el tetrahidrocannabinol (THC) i el cannabidiol (CBD) són dos dels cannabinoides més coneguts, existeixen més de 150 cannabinoides. És important diferenciar els “fitocannabinoides”, que són els produïts per la planta, dels “cannabinoides”, que són produïts de manera sintètica (en laboratoris).
Els fitocannabinoides, produïts per una planta, es presenten en forma àcida. Quan se n’escriu l’acrònim s’hi afegeix una “a” al final ─THCA, per exemple. L’aplicació de calor produeix la transformació dels cannabinoides àcids en neutres. A aquest procés se l’anomena “descarboxilació”. En la seva forma àcida els cannabinoides no són psicoactius.
En funció de la maquinària i les tècniques de laboratori de cada servei d’anàlisi es podran determinar més o menys compostos del cànnabis com, per exemple, THCA, THCV, CBDA, CBDV, CBN, CBG, CBGA, CBC, THC i d’altres.
Un perfil de cannabinoides identifica i quantifica els compostos psicoactius dels productes de cànnabis, cosa que permet a qui en consumeix prendre decisions informades respecte al seu consum.
Tot i que la tendència global de les darreres dècades ha estat potenciar el contingut en THC del cànnabis (el cannabinoide responsable dels efectes psicoactius), últimament ha irromput amb força el CBD que, com és sabut, no dona un morat en consumir-lo. Ara bé, els dos principis sí que interactuen entre si. De fet, els dos actuen sobre les mateixes àrees del cervell, però de manera oposada. Podríem dir que el CBD contraresta la sensació de morat del THC. El CBD es considera antipsicòtic i, per tant, pot mediar en els efectes psicoactius del THC. Cal fer notar que encara falten estudis per entendre millor aquestes interaccions. Per exemple, no serà el mateix prendre unes gotes de CBD oral abans o després del consum de THC que, per exemple, fumar-se un porro que contingui una marihuana amb una relació 1:1 entre THC i CBD (és a dir, el mateix tant per cent dels dos cannabinoides en una mateixa mostra). En el cas de les gotes, si es prenen abans, es poden mitigar els efectes no desitjats d’un consum posterior de THC i, si es prenen després, caldria tenir en compte el ritme d’absorció de les gotes de CBD en relació amb la potència dels efectes del THC. En canvi, si es fuma un porro amb una relació 1:1 entre THC i CBD, es modularan els efectes més psicoactius del THC a través de l’anomenat “efecte entourage” (“efecte seguici” en català), ja que es considera que els cannabinoides, flavonoides i terpens tenen un millor efecte si es prenen de manera combinada que per separat.
El que s’ha vist en estudis on s’administren dosis altes de THC pur als participants és que aquests descriuen sensacions de paranoia i ansietat. Ara bé, quan s’administra THC combinat amb CBD apareix sensació d’eufòria i minva la inhibició de la memòria relacionada amb el THC. També sembla que la combinació dels dos cannabinoides ofereix millores significatives pel que fa a la qualitat del son. És a dir, des d’un punt de vista de la reducció de riscos, és útil tenir consciència del potencial del CBD per modular els efectes no desitjats del THC.
Així doncs, la relació CBD:THC d’un extracte, producte o varietat de cànnabis és un indicador bastant bo dels seus efectes. Una proporció amb un nivell més alt de CBD produirà un efecte més clar o net, mentre que valors més elevats de THC augmentaran la psicoactivitat.
Un extracte o varietat 1:1 significa parts iguals de THC i CBD. Qui en consumeixi en aquesta proporció experimentarà un efecte psicoactiu evident, però el CBD en disminuirà la intensitat. Les sensacions de paranoia són menys probables. Si anem a una relació 2:1, el doble de CBD farà que la intensitat de l’efecte del THC sigui lleuger, però la persona no se sentirà intoxicada.
Més enllà del THC i CBD, hi ha dos altres cannabinoides amb una certa popularitat: de manera destacada el cannabinol (CBN) i, molt més recentment, el cannabigerol (CBG). De fet, el CBD i el CBN van ser els primers cannabinoides a ser descoberts a la dècada del 1940, mentre que l’estructura química del THC no va ser determinada fins al 1964. Respecte al CBG cal apuntar que també se l’anomena “cannabinoide mare” perquè és el primer que produeix la planta i, posteriorment, es converteix en THC i CBD en madurar la planta. El CBG per ell mateix no és psicoactiu. Pel seu costat, el CBN es forma en degradar-se el THC. Per això és important emmagatzemar adequadament el cànnabis ja que es pot perdre la potència del THC.
Perfil de terpens
Els terpens són lípids que es troben en moltes substàncies d’origen natural (principalment, en plantes i insectes) i són els components principals de la resina i l’aiguarràs. Aquests components aporten olors a les plantes. La seva funció és defensar les plantes dels depredadors i atreure els pol·linitzadors. Els terpens i els seus derivats formen la família dels terpenoides. Des de fa molts segles els terpens han estat la base dels olis essencials i de l’aromateràpia. També es fan servir en el camp de l’alimentació.
Fa una dècada, la majoria de persones interessades en cànnabis es preocupaven principalment d’una cosa: els nivells de THC. Però cada cop hi ha més interès i consciència sobre la responsabilitat en l’olor diferent de cada varietat. I és que diferents estudis apunten que quan un terpè interactua amb els receptors del nostre sistema endocannabinoide pot ajudar o dificultar els efectes dels cannabinoides. Per això, el cànnabis ric en terpens està augmentat en popularitat. Ara bé, els terpens per sí sols no produeixen l’efecte de col·locar-se.
Alguns dels terpens més comuns en el cànnabis són els següents: limonè, pinè, mircè, linalool, δ-3-carè, eucaliptol, β-cariofilè, humulè, borneol i terpineol. El terpè més habitual trobat al cànnabis és el mircè (molt present en el llorer, el julivert, la farigola i l’alfàbrega). S’interpreta que la concentració de mircè determina si una soca tindrà un efecte índic (sedant) o els efectes d’una sativa energètica. Com més mircè, més índica. Encara falten molts estudis per poder comprendre el rol dels terpens en els efectes del cànnabis.
Humitat
Un cop els cabdells del cànnabis se separen de la planta es comencen a assecar i deshidratar. És important que les mostres destinades al consum estiguin suficientment seques. Un contingut en aigua del 10% o menys és el que es considera com acceptable.
Molts productes naturals s’emmagatzemen o es mantenen millor en un entorn controlat, cosa que també passa amb el cànnabis. Hi ha diversos elements que cal tenir en compte a l’hora de curar i emmagatzemar adequadament una mostra destinada al consum. Una de les consideracions crucials és la correcta gestió de la humitat relativa de la planta mentre s’emmagatzema en un recipient hermètic. En cas que hi hagi massa humitat augmentarà el risc de contaminació per floridura. Tenir massa poca humitat farà que els tricomes s’assequin. Això comportarà que es tornin fràgils, durs i menys efectius a mesura que els olis essencials que transporten els cannabinoides i els terpens es degraden lentament.
Sempre que una mostra de cànnabis estigui exposada a nivells d’humitat relativa (HR) superiors al 65% corre el risc de contaminació per floridures i microbis. A l’altre extrem, els tricomes comencen a ser fràgils amb una humitat per sota del 55%. Exposar el cànnabis a humitats elevades, fins i tot durant poques hores, pot portar-lo d’estar sec a estar en risc de propagació de floridures. La humitat òptima recomanada per emmagatzemar cànnabis normalment oscil·la entre el 59% i el 63% d’humitat relativa. Aquest rang d’humitat relativa també és necessari per conservar el color, l’aroma, la consistència i el sabor originals. Es requereix un entorn fresc i tancat per obtenir una humitat òptima.
Comenta