El consum de cànnabis en persones joves presenta més riscos, per diversos motius de pes. Després de l’alcohol i el tabac, el cànnabis és la droga més consumida per la població adolescent del país; aquesta dada pot generar preocupació ja que se sap que l’esmentat consum potencialment té més riscos i que produeix danys entre els més joves.
Si bé la falta d’acompanyament, de prevenció i de models educatius pot incrementar la possibilitat que el seu consum produeixi efectes no desitjats entre els joves, no s’ha d’oblidar que existeixen solucions i eines per reduir riscos i per apoderar-los en la seva presa de decisions, començant pel comportament propi. De fet, en aquesta equació és molt important tenir en compte que els grans som referents per als més joves ─miralls on mirar-se i d’on aprendre.
Per què és diferent el consum entre joves?
Com succeeix amb el consum de qualsevol producte psicoactiu, el consum de porros altera el funcionament del sistema nerviós, la qual cosa té conseqüències tant físiques com psicològiques. Entre aquestes, òbviament, s’inclouen els efectes desitjats. Però a algunes persones ─i particularment, les més joves, que estan aprenent a conèixer el seu cos, a gestionar adequadament els seus plaers, i que segueixen en el procés d’enfortiment de les seves capacitats de pensament abstracte i crític─ els pot provocar sensacions desagradables, pensaments angoixants i, en casos determinats, pot augmentar el risc de desencadenar trastorns relacionats amb l’ansietat, la desmotivació, els estats d’ànim desagradables o estats paranoides, o empitjorar-los si ja són presents. En l’extrem dels efectes no desitjats, i en persones amb un bagatge preexistent de factors favorables al desenvolupament de trastorns de l’espectre esquizofrènic, el consum de cànnabis incrementa el risc d’aparició de símptomes d’espectre psicòtic o esquizofrènic.
Si bé l’impacte que el consum de cànnabis pugui tenir en el cervell dependrà de les característiques personals de cada un, en persones joves aquestes afectacions poden arribar a ser més freqüents i més agudes. Fins als 21 anys, aproximadament, els adolescents segueixen en un període de desenvolupament del teixit neuronal implicat en el desenvolupament de funcions neurocognitives. En consumir cànnabis abans que s’acabi el “desplegament neuronal”, es pot arribar a pertorbar el desenvolupament òptim del cervell. A més, aquests canvis neurològics van acompanyats sovint d’una sèrie de canvis físics, socials, afectius i emocionals intensos, cosa que fa als adolescents més vulnerables a tota mena de factors externs. El consum de cànnabis n’és un més. Per tant, s’ha de prevenir i gestionar adequadament.
Mentre els adults solen consumir cànnabis en acabar la jornada laboral, o durant els caps de setmana –una mica com si fos per tornar “a sentir-se jove”–, és més probable que els joves consumeixen cànnabis durant el dia –per, com alguns diuen, “fer com els adults”. Però, ja que els porros poden afectar la memòria, l’atenció i la concentració, aquestes pautes de consum poden contribuir a l’aparició ─si no a la generació, de dificultats escolars i d’aprenentatge.
Altres factors diversos porten a pensar que, com més tard en comenci el consum, millor. És sabut que els joves no solen iniciar-se amb les formes de consum més segures sinó que, sovint, utilitzen cànnabis mitjançant els mètodes més nocius: barrejant el cànnabis amb el tabac ─la qual cosa els exposa a substàncies tòxiques presents en el fum, fet que facilita la seva dependència de la nicotina─, barrejant el cànnabis amb alcohol d’alta graduació, utilitzant pipes de tipus bong (pipes d’aigua), etc. Finalment, l’entorn legal que envolta el cànnabis tampoc proporciona el millor dels contextos per a la joventut.
Apoderar-se i prevenir els riscos
La millor prevenció comença amb un diàleg obert, interactiu i sense prejudicis o amb una actitud assenyada. Cada persona i context requereixen un enfocament específic. Així mateix, a totes les edats és vàlida la prevenció i l’educació, però amb continguts ajustats al moment vital. En aquest sentit, la bona comunicació al si de la família és primordial.
Una ocupació educativa i lúdica continuada dels adolescents és la segona clau per a una prevenció eficient ─cosa que, en certa mesura, s’ha vist complicada per la situació pandèmica. Amb més raó, en temps de COVID-19 és important fer atenció a problemes transversals que puguin afectar el jove i els seus determinants –característiques personals o socials, factors de risc o de protecció, problemes de salut mental, context social o afectiu, o presència de racialització o estigmatització.
Si bé la mitjana d’edat d’inici del consum de cànnabis entre estudiants de secundària s’ha mantingut al voltant dels 15 anys en les últimes dècades, en els últims anys ha disminuït la bretxa de gènere pel que fa a la prevalença de consum. No obstant això, els consums d’elles i ells continuen sent diferents en molts àmbits: el significat del consum, la planificació, la forma de provisió, etc. Per això, per aconseguir missatges més significatius i transformadors, serà necessari incloure la perspectiva de gènere en els seus abordatges educatius.
De la mateixa manera que el gènere s’ha de considerar, val la pena tenir en compte també altres determinants, característiques personals o socials i factors de risc o de protecció. El consum de cànnabis, com de tota substància, és un procés biopsicosocial complex, però també és un procés cultural. Això fa que cada persona entengui de forma diferent els diferents comportaments, estats i trajectòries de consums. Per aquesta raó, incorporar una mirada interseccional en l’acompanyament educatiu és fonamental.
Per a això, abans que res, davant de persones joves que consumeixen cànnabis, hem d’escoltar primer, i millorar la nostra comprensió de l’altre –i encara més en el cas de persones amb codis socioculturals diferents dels nostres (menors estrangers, fills d’immigrants, diversitat d’orientacions afectives, etc.). Això permet establir un diàleg honest i no estigmatitzador ─per exemple, en l’àmbit familiar. Més enllà de la família, no falten les solucions i eines per abordar el consum de cànnabis.
Tinguem en compte que som referents per als més joves; que, siguem família, amics, iguals, qualsevol persona de l’entorn proper o de confiança, sempre som referents… Encara que no ens n’adonem!
Tots hem de ser conscients d’això i hem de tenir al cap els principis bàsics de la prevenció: debilitar els factors de risc i potenciar els factors protectors. No necessàriament per metrallar els joves amb dades sobre els riscos del cànnabis o per actuar de detectius, sinó per capacitar-los perquè siguin menys vulnerables davant de situacions de risc que poden trobar al llarg de la seva vida. I per apoderar els joves en la seva presa de decisions.
Actuem de referents. Primer, hem de ser els seus referents en relació amb el nostre propi consum ja que, en gran part, els més joves aprenen dels seus referents per mimesi. I hem d’acompanyar els més joves en el seu creixement i desenvolupament de la millor manera possible. Els hem d’acompanyar a aprendre a pensar de forma crítica, a relacionar-se amb els altres, a no sempre voler imitar els adults, i a resistir la pressió de les amistats i la societat, a considerar els riscos del consum i, a aprendre a gestionar-ne els plaers.
I, si és que els toca començar –cosa que no és a les nostres mans–, hem d’ajudar-los a gestionar-ne el consum perquè tingui el menor impacte negatiu possible en les seves vides. Com s’ha de fer?
Ensenyar o reflectir (el camí)
Al centre de tot hi ha les persones i les decisions que aquestes prenen. Abans d’abordar les decisions dels joves és bo reflexionar sobre el nostre propi comportament. Des de la posició de referents que tenim, com adults, hem de ser conscients que les nostres decisions compten i que hem d’actuar responsablement ──per exemple, prenent la determinació de no consumir en presència de joves o decidint no consumir en espais de responsabilitat o de treball, etc.
Més enllà de nosaltres, la clau és apoderar els joves perquè puguin prendre decisions responsables i adultes basades en una capacitat crítica –cosa que resulta més difícil entre adolescents, per als quals la socialització, els intercanvis, la incorporació de valors i hàbits, i la pertinença a un grup són influències primordials. Decidir consumir cànnabis hauria de ser una decisió pensada, meditada i madura. Però els joves són persones en formació, en esdevenir. Per definició, no són adults, per la qual cosa no és esperable que prenguin decisions adultes sempre.
En aquest sentit, l’escola, la família i l’entorn social són rellevants com a factors potencials de protecció. L’entorn social ─grups d’iguals, família o adults referents─ té un rol fonamental per als adolescents, ja que és més probable que un jove s’iniciï en el consum si forma part d’un grup que la majoria ja consumeixen. Pot ser que el consum es produeixi, en el cas del qual encara és més necessari reforçar les capacitats personals i l’autoestima del jove perquè estigui en condicions de prendre la millor decisió possible: no consumir o, si consumeix, consumir una quantitat controlada, de manera informada i generant els menys danys possibles per a la seva salut.
Quan algú decideix consumir, hauria de ser perquè realment ho hagi decidit per ell mateix ─i no perquè algú li hagi passat l’hàbit de consumir ni tampoc perquè no fer-ho no quedaria “guai” en un context donat, i encara menys per voler imitar familiars o adults referents. En cas que els més joves arribessin a consumir, volem que sàpiguen utilitzar les seves neurones per elegir si de veritat volen consumir o no; i, en cas que sí, que les sàpiguen utilitzar també per triar el moment i el lloc de posar límits al seu consum. Però per potenciar això, els adults primer han de saber ensenyar el camí i elegir no consumir davant dels més joves i, si consumeixen, han saber-ho fer de manera adulta, contextualitzada, que no incideixi en els adolescents ni els inciti a iniciar massa aviat un consum que els pot perjudicar.
Comenta