La llarga i rica història del tabac i el cànnabis fumats

Els humans estem des de temps immemorials en simbiosi amb les plantes, i en fumem de mil·lennis enrere. Els cremadors d’encens a la Xina n’usaven en els ritus funeraris fa aproximadament 2.700 anys, i es consideren els primers usuaris de cànnabis que n’exploraren les finalitats psicoactives. Aquesta és una de les formes més antigues que coneixem en què el cànnabis s’inhalà.¹ Més tard van venir les pipes, els porros, els bongs, i moltes altres formes de consum via inhalació.

El tabac no és cap excepció, i també n’hem consumit des de temps ben llunyans. En moltes civilitzacions i cultures, el tabac es considera una planta sagrada i un ingredient clau de pràctiques ancestrals de la medicina indígena. Durant molt de temps, a Amèrica el tabac ha estat part de pràctiques ancestrals amb herbes, amb camps de cultiu a Mèxic, que es remunten al 1400-1000 aC. Fumar tabac era part de la cerimònia, oferia protecció en els viatges medicinals i servia per comunicar pensaments i per orar al Creador. El tabac va ser un element del comerç a l’Amèrica del Nord i s’integrava com a part dels tractats de pau i dels acords comercials. Amb la colonització d’Amèrica, el tabac va passar a ser un bé per a les grans corporacions, donant lloc a una enorme indústria que sobreviu a dia d’avui.² Com el cànnabis, hi ha diverses formes de consumir-ne, a part de fumat.

El cànnabis i el tabac no són les úniques herbes que proporcionen una diversitat d’efectes via inhalació. Per exemple, un estudi de 2020 de la Universitat de Chicago va trobar a Amèrica del Nord restes arqueològiques de pipes per a consum d’herbes no tabàquiques, les primeres d’aquest tipus. Els investigadors van concloure que les comunitats indígenes d’Amèrica del Nord fumaven al voltant de 100 espècies diferents d’herbes.³ Algunes eren també psicoactives, com l’estramoni (Stramonium Datura), que s’absorbia mitjançant inhalació a Amèrica, l’Índia i en altres indrets.⁴

L’estudi del cànnabis i del tabac ens dona perspectiva sobre les pràctiques de fumar arreu del globus. És habitual que el tabac s’afegeixi als porros i que es fumi com a mescla a Europa. Els europeus van adoptar aquesta pràctica a causa de la gran presència de haixix importat d’Àfrica del Nord durant els anys seixanta del passat segle i de la manca generalitzada de la flor del cànnabis fins molt recentment. Això contrasta amb la situació a Amèrica, on històricament es tenia accés a la flor del cànnabis, ja fos plantada a casa o importada. Aquesta és la raó perquè tant a l’Amèrica del Nord com del Sud el cànnabis es consumeix sol i no es mescla amb tabac. Encara hi ha poca recerca sobre com funcionen el cànnabis i el tabac junts. Els estudis sovint no distingeixen entre els impactes a llarg termini de fumar tabac i de fumar cànnabis, ja que molts consumidors en fumen totes dues herbes.^5,6

Alternatives a fumar cànnabis i tabac

Fumar ha estat un mètode popular per obtenir les propietats desitjades de les herbes. Atesa la immediatesa dels efectes, molts consumidors prefereixen aquest mètode a altres vies d’administració que triguen més temps a fer efecte. Fumar proporciona un inici ràpid i una fàcil valoració. Es pot decidir quant volen consumir i valorar la dosi fins que arribem a l’efecte desitjat. Aquest no és el cas de la ingestió oral, on la dosificació pot ser més delicada. Dit això, algunes persones no poden fumar per raons de salut o, simplement, no volen fer-ho. En aquest cas, el cànnabis es pot ingerir (en tintures, càpsules o extractes d’oli), o aplicar externament (en bàlsams, cremes o pegats).).⁷

El tabac s’ha absorbit històricament de diverses maneres també, encara que les vies d’administració són bastant diferents de les del cànnabis. El tabac es pot consumir com a pols: les comunitats indígenes de Sud-amèrica mesclaven tabac amb altres herbes en una barreja coneguda com a rapè. El tabac també es pot consumir com a te o vaporitzar-lo.⁸ L’energia del tabac és ingredient també d’essències de flor i de l’homeopatia.⁹ L’oli  essencial del tabac és una nota  base en perfumeria.¹⁰

Aspectes entorn de la combustió de les herbes

Molta gent troba que connectar amb el tabac sense fumar-lo és una forma ideal d’apropiar-se de les característiques medicinals, espirituals i energètiques de la planta. D’altra banda, fumar és un mètode d’ingestió sagrat per a molta gent, i té una notable importància cultural. Això és així mentre que, alhora, molts usuaris generen dependència del tabac a causa de l’acció farmacològica de la nicotina.¹¹ Afortunadament, les herbes ens ofereixen moltes altres maneres de treballar-hi. Les vies alternatives de consum poden ser útils per recollir-ne els beneficis  mentre alhora mitiguem els inconvenients.

Fumar, tot i ser un mètode tradicional d’administració que facilita apropiar-se’n de les característiques i els efectes beneficiosos, també crea subproductes en la combustió que són danyosos per als pulmons. Les herbes que inhalem per combustió poden tenir impactes negatius en el cos arran dels productes tòxics continguts en el fum, com ara monòxid de carboni, poliaromàtics, nicotina i N-nitrosamines.¹¹ I això és aplicable no només al tabac, sinó a totes les herbes que es fumen.

En el pròxim article de la sèrie explorarem les alternatives no-tabàquiques i les alternatives a fumar pel que fa al consum de tabac i cànnabis.

Referències:

1. Ren M, Tang Z, Wu X, Spengler R, Jiang H, Yang Y, Boivin N. The origins of cannabis smoking: Chemical residue evidence from the first millennium BCE in the Pamirs. Science advances. 12 jun 2019;5(6):eaaw1391.
2. Nez Henderson P, Lee JP, Soto C, O′Leary R, Rutan E, D′Silva J, Waa A, Henderson ZP, Nez SS, Maddox R. Decolonization of tobacco in indigenous communities of Turtle Island (North America). Nicotine and Tobacco Research. Feb 2022;24(2):289-91.
3. Waxman, Eliana. (2020). What plants were smoked in pre-colonial North America? Ancient pipes hold clues. UChicago News. Consultat 22-3-2023.
4. The Seed Sistas. Poison Prescriptions. Watkins Media Limited; 2022.
5. Grotenhermen F. Cannabis-associated arteritis. VASA. Supplementum. 2010 Feb 1;39(1):43.
6. Russo EB. Current therapeutic cannabis controversies and clinical trial design issues. Frontiers in pharmacology. 14 set 2016;7:309.
7. Malka, Deborah. (2020). Dosage and Delivery of Cannabis Medicine. Society of Cannabis Clinicians Clinical Training Course.
8. Pendell D. Pharmako/Gnosis. North Atlantic Books; 2009.
9. Ullman, Dana. (2017). Tobacco: A Medicine and a Poison – Insights From Homeopathy. Homepathic Family Medicine. Consultat 22-3-2023.
10. The Perfume Society. (2017) Tobacco – The Perfume Society. Consultat 22-3-2023.
11. Abdel Rahman RT, Kamal N, Mediani A, Farag MA. How Do Herbal Cigarettes Compare To Tobacco? A Comprehensive Review of Their Sensory Characters, Phytochemicals, and Functional Properties. ACS omega. 6 des 2022;7(50):45797-809.

Resum

La pràctica de fumar, incloent-hi el cànnabis i el tabac, data de milers d’anys enrere. El cànnabis i el tabac ens donen informació sobre les pràctiques de fumar d’arreu del món, amb algunes parts del món que els mesclen i d’altres que no. Encara hi ha pocs estudis sobre  com funcionen el cànnabis i el tabac junts.

Fumar pot ser una manera eficaç d’apropiar-se de les característiques de guarició de les herbes. Tanmateix, fumar, sigui el que sigui, pot tenir efectes negatius en el cos a causa dels productes tòxics produïts durant la combustió. Fumar tabac és un mètode d’ingestió sagrat per a molta gent, i això té una notable importància cultural. Això és així encara que molta gent desenvolupi dependència a causa de l’acció farmacològica de la nicotina. Aquest apunt  explora la relació dels humans amb la pràctica de fumar cànnabis, tabac i altres herbes, amb la mirada posada, però, en la reducció de riscos.