En un post anterior vam examinar l’origen dels filtres en els cigarrets als anys cinquanta del segle passat; també, algunes maneres de concebre la reducció de riscos associada a la combustió del cànnabis i, per últim, algunes de les principals característiques de cinc dels filtres més populars al nostre entorn. Però encara ens queda avaluar més a fons la qüestió dels danys en la salut relacionats amb el fum i, en particular, al fum del cànnabis, i també revisar diferents maneres de reduir els riscos associats a la combustió, examinant fins a sis tipus de filtre que s’estan popularitzant darrerament.
Si fem un repàs al que diu la recerca científica, observem que hi ha algunes evidències que indiquen que el fum de combustió de la marihuana s’associa amb un major risc de patir tos crònica i amb l’augment de la producció de flegma. En relació amb el càncer, un estudi publicat a l’European Respiratory Journal va constatar que el risc de càncer de pulmó augmenta un 8% per cada any que una persona fuma cànnabis diàriament. Tot i que, si es fuma només marihuana, no hi trobarem nicotina, sí que el fum igualment conté carcinògens similars als del fum del tabac. El primer estudi citat ─obra de la California Environmental Protection Agency─ va demostrar que el fum de marihuana conté “almenys 33 carcinògens individuals, presents tant en el fum de la marihuana com en el fum del tabac”, com el benzopirè i el benzantracè.
Els porros de marihuana sola “es lien” amb menys pressió que els cigarrets de tabac, la qual cosa comporta que s’inhali més fum i quitrà. Així mateix, als estudis s’ha vist que qui fuma marihuana tendeix a inhalar més profundament i a mantenir el fum als pulmons més temps, amplificant així els efectes negatius de les substàncies tòxiques del fum. Recordem que és una pràctica poc eficient, ja que els nostres pulmons absorbeixen més del 90% dels cannabinoides de manera immediata. Per tant, aguantar el fum només incrementa els efectes no desitjats en detriment dels beneficis esperats. L’entrada de fum a la boca, a causa dels subproductes que es generen durant la combustió, pot provocar lesions. Les lesions poden aparèixer tant a les mucoses com a les genives ─per exemple, càries.
S’ha de dir que en el nostre context i, segurament, a causa del nostre passat recent de consum de haixix amb tabac, el més habitual és que la gent fumi porros de marihuana barrejada amb tabac, sovint amb filtre de cartó. En aquest sentit, el dany més comú associat al consum de cànnabis fumat és, en primer lloc, l’addicció a la nicotina. Aquesta addició pot comportar accidents vasculars cerebrals, infarts de miocardi, asma i malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Hi ha dos tipus principals d’MPOC: la bronquitis crònica, definida per una tos prolongada amb moc, i l’emfisema pulmonar, caracteritzat per la destrucció dels pulmons amb el temps. Si en voleu conèixer els símptomes, podeu consultar el web del Departament de Salut.
Maneres de reduir riscos associats al fum
Un aspecte que pot ajudar a disminuir els riscos del fum és no consumir els porros en un espai tancat. El millor és estar en un lloc amb una finestra oberta o tenir encès un ventilador o extractor de fum. El fum conté diferents tipus de contaminants ─toxines i partícules─, que poden tenir un efecte negatiu tant en qui estigui fumant com en qualsevol persona que inhali el fum.
Reduir la quantitat de paper que utilitzem per manufacturar els porros és una bona opció ja que el paper que sobra és un extra de fum que no conté tetrahidrocannabinol (THC). És millor utilitzar papers de fumar sense cap tipus de tinta afegida.
Per descomptat que, si no hi posem filtre ─sigui un cigarret o un porro─, ens podem produir microcremades als llavis que es podrien tornar cròniques. Com més llarg sigui el filtre o més capacitat tingui per refredar el fum inhalat, més reduirem els riscos. En aquest sentit, per seguir aprofundint en el món dels filtres i el seu potencial contra els danys del fum, tot i que sabem que cap d’ells té la capacitat de filtrar totalment les substàncies tòxiques produïdes per la combustió de matèria vegetal, a continuació examinem sis variants de filtres que es poden trobar al mercat i que complementen la informació exposada en el post anterior de Rdrcannabis, dedicat a la qüestió dels filtres:
- Filtres de vidre. Ajuden a refredar el fum quan hi passa. Solen estar fets de vidre de borosilicat, un material molt resistent al xoc tèrmic, que es fa servir per a la fabricació d’instruments de laboratori i estris de cuina. Així mateix, a més de ser força econòmics, són reciclables, de manera que contribueixen a un consum més sostenible per a l’ecosistema en no generar residus.
- Filtres de ceràmica. En la mateixa línia que els anteriors, hi ha els filtres de ceràmica. Són més resistents que els de vidre i també ajuden a mantenir el punt de contacte entre la boca i el filtre sec i el fum fresc. Són molt fàcils de netejar ─en remull, en alcohol.
- Filtres de plàstic de grau alimentari i de silicona. Són una innovació recent. Dins d’aquest filtre hi ha una cambra amb perles de silicona. El fum la travessa i en captura el quitrà i alhora, dins la cambra, el fum es refreda. Sembla que el seu preu és massa alt i aquest fet dificulta que es puguin adquirir a gran escala, però és una opció que s’hauria de considerar si es volen reduir riscos associats a la combustió.
- Filtres només de silicona. Tot i que no són massa populars, poden resultar útils per evitar que algunes partícules del cànnabis entrin a la boca. Aquests filtres faciliten fumar tot el porro sense cremar-se els dits. Són barats i molt fàcils de netejar ─amb alcohol.
- Filtres de carbó activat. Actualment, en el nostre context, és fàcil trobar-ne. I cada cop seran més habituals. Es tracta de filtres amb petits trossos de carbó a l’interior a l’espera de la seva activació. Com a filtre natural en sí, el carbó vegetal ofereix beneficis per millorar l’experiència de fumar en retenir quitrà i d’altres partícules que irriten la mucosa de la boca i l’aparell respiratori. El públic en valora la capacitat de proporcionar una experiència de fumar més suau per al sistema respiratori. Algun dels models actuals encara presenta problemes d’obstrucció i filtració de residus, però és qüestió de poc temps perquè millorin.
- Filtres de closca de blat de moro ecològic. És la darrera novetat en el mercat americà i no és clar si tenen gaire futur. Es venen anunciant que refreden el fum i mantenen el sabor del cànnabis al màxim. A més, eviten el pas de partícules de cànnabis a la boca. Les marques comercials estan incorporant càpsules de sabor als filtres. Aquestes s’activen en fer-les esclatar, abans del consum. La càpsula allibera un oli essencial de qualitat alimentària que està impregnat de terpens. Això, segons el que anuncien, afavoreix una calada plena de noves sensacions i matisos.
La vaporització és l’única manera efectiva de no inhalar subproductes de la combustió i, per tant, la millor estratègia de reduir riscos i danys associats al fum de la combustió. Fer servir filtres és una arma de doble tall ja que, en sentir-nos “més segurs” pel fet d’usar-ne, podem acabar fumant més del compte i això va en detriment dels nostres pulmons.
Comenta