El cànnabis és una planta rica i complexa formada per una gran diversitat de compostos psicoactius. Però no tots els seus compostos psicoactius tenen efectes psicotròpics; dit d’una altra manera, no tots “col·loquen”. És una cosa que comença a ser entesa amb la popularització del CBD (cannabidiol). El THC (tetrahidrocannabinol), entre altres coses, “col·loca”; el CBD, no. També és el cas dels terpens, elements psicoactius que, si bé no “col·loquen”, sí que interfereixen en la “col·locada”. Quant influeixen els terpens en l’efecte del cànnabis? Es podria dir que, si es coneguessin els terpens del cànnabis, se’n podrien anticipar els efectes?
Si bé, en el dia d’avui, conceptes com perfil terpènic o mapa terpènic comencen a ser tòpics en els cercles cannàbics, cal reconèixer que els terpens no han estat descoberts pels entesos del cànnabis. Utilitzats en la indústria alimentària com a odorants i saboritzants, i també en la indústria cosmètica i de perfumeria, els terpens són vells coneguts de la humanitat. En la medicina tradicional o popular han tingut molt protagonisme de manera encoberta. Ben conegudes són les propietats sedants i ansiolítiques de la lavanda, a causa del seu alt contingut en linalol. I també el factor antiinflamatori del clau, a causa de l’eugenol, o l’expectorant de l’eucaliptus gràcies a la presència d’eucaliptol, per només esmentar-ne alguns exemples. En el dia d’avui podem dir que els terpens són els components majoritaris dels olis essencials, aquests remeis “casolans” que tants mals han alleujat i que es coneixen des de temps ancestrals.
En el cànnabis, com en la resta de plantes, els terpens són aquests compostos que proporcionen una olor i sabor característics. Aquest clàssic gest d’olorar una flor o un cabdell en un intent d’identificar la varietat de cànnabis no és cap altra cosa que olorar terpens. Resulta que són els terpens els que confereixen a cada varietat de cànnabis un gust i sabor únics que la fa diferent de la resta de varietats. Però, és això l’únic que aporten els terpens?, un punt gurmet a cada varietat?
Després d’esmentar que formen part de la medicina popular, la resposta s’intueix fàcilment. Els terpens són molt més que olor i sabor, són compostos molt interessants capaços de causar molts efectes. Malgrat la seva senzilla composició química, poc més que carboni i hidrogen, són compostos que a molt baixes concentracions ja es fan notar. Es considera que tenen interès farmacològic a partir del 0,05%[1] de concentració, molt per sota d’aquest 0,2% propi del THC. Però el seu veritable secret rau en la seva capacitat per combinar efectes. Fa temps que es coneixen molts dels seus efectes per separat. Avui es comença a entendre que el seu veritable potencial consisteix en la seva capacitat per sumar efectes i generar sinergies.
En el cànnabis, els terpens interactuen entre si produint una gran diversitat d’aliances i sinergies. Però també interactuen amb els cannabinoides modulant i modelant els seus efectes. Aquesta interacció entre terpens i cannabinoides sembla ser la causa de la diversitat d’efectes dels diferents tipus de cànnabis. Segons els terpens que acompanyin els cannabinoides, sembla que aquests poden tenir un efecte més o menys embriagador, més o menys estimulant, més o menys ansiolític, més o menys analgèsic, més o menys antiinflamatori.
Es parla de “col·locada”, però la cosa va molt més enllà d’un mer efecte embriagador en el cànnabis. Existeixen efectes psicodèlics, efectes eufòrics, energètics, creatius… efectes riallers, potenciadors de l’empatia i de les ganes parlar. Però també el cànnabis pot generar ansietat i paranoia, gana i excés de gana, així com letargia i son, però també taquicàrdia o dificultat per dormir. Sembla que la cosa es complica, tota una infinitat d’efectes, en molts casos oposats, derivats d’una mateixa planta.
I d’on ve tota aquesta diversitat d’efectes del cànnabis? Sembla que, d’entre tots els compostos psicoactius de la planta, els terpens tenen un paper crucial en aquesta diversitat. Es tenen identificats més de 400 terpens amb més o menys presència en les diverses varietats de cànnabis. Cada un aporta la seva aroma i el seu sabor particulars, però també uns efectes característics. Alguns sedatius, altres estimulants. Alguns ansiolítics, altres excitants. N’hi ha d’analgèsics i també d’antiinflamatoris. Embriagadors, estimulants, digestius, antiespasmòdics, potenciadors de la memòria a curt termini… la llista creix i creix, tant com la diversitat d’efectes del cànnabis.
Partint de la clàssica distinció entre plantes “satives” (Cànnabis sativa) o estimulants i plantes “índiques” (Cannabis indica) o sedatives, potser es podria parlar d’una classificació dels terpens propis del cànnabis en funció dels seus efectes sedatius o bé estimulants. D’aquesta manera, es podria pensar que hi ha terpens pròpiament d’índica i terpens pròpiament de sativa. Però resulta que la cosa no és tan senzilla. La barreja de terpens és pràcticament infinita. Per exemple, el mircè, de gran potencial sedatiu, és el terpè més estès en el cànnabis, i no és específic de les varietats de perfil índic. El limonè, des de temps precannàbics conegut per les seves propietats estimulants, hauria de ser un terpè de sativa. I de fet ho és, alta presència de limonè, o, el que és el mateix, una forta aroma i sabor de cítric dolç amb toc de llimona, és simptomàtic de varietats estimulants i energètiques, la qual cosa tradicionalment s’ha conegut com de tall sativa. Però, què passa quan en una varietat trobem bones aromes de limonè barrejades amb alta presència de mircè? Allà comença la màgia dels terpens. De sobte, observem que aquesta trobada d’intencions i efectes pròpia de cada terpè genera sinergies més subtils que la mera suma de les seves parts. Trobem que aquesta unió de terpens, fins i tot acompanyada de nivells alts de THC sense gairebé presència de CBD, arriba a generar efectes ansiolítics, capaços fins i tot de modular la “col·locada” d’aquests nivells alts de THC i de generar tranquil·litat i benestar mental.
Significa això que sempre que es trobi una presència de mircè i limonè per sobre de la resta de terpens tindrem perfils ansiolítics de cànnabis? Sembla que la cosa es continua complicant. Són tan complexes les sinergies entre terpens que, de la mateixa manera que subtils tocs de qualsevol terpè modifiquen el seu sabor i la seva olor, també aquests subtils tocs són capaços de modificar-ne els efectes. Per això cal anar a poc a poc. Com orientar-se, llavors, si en una mateixa varietat es poden trobar més de 100 terpens? Potser el més apropiat sigui començar per centrar-se en aquells amb més presència en el cànnabis. Hi ha terpens que apareixen amb més freqüència en la diversitat de varietats, i, en general, aquests mateixos solen aparèixer en més concentracions. Aquests terpens predominants tenen un paper protagonista en el cànnabis. A continuació, s’introdueixen sis dels terpens més comuns en la planta.
Mircè
El terpè més estès en el cànnabis. D’olor dolça i afruitada. Exòtic però al seu torn de toc terrós. És un potent sedant i relaxant. Es troba també al mango, el llúpol i la guaiaba. Potencia els efectes del THC i possiblement sigui el principal responsable de l’efecte sedatiu del cànnabis.
Beta cariofilè
La seva olor recorda el pebre i té un toc de fusta i espècies diverses. Es troba, per descomptat, en el pebre i és present també en pràcticament totes les varietats de cànnabis. És també de perfil relaxant i sedatiu.
Limonè
Considerat el terpè més de sativa, però no per això exclusivament de sativa. Amb olor i sabor a cítric dolç tirant a llimona, el trobem en la gran majoria de cítrics. Té efectes estimulants i ansiolítics.
Pinè
Possiblement el terpè més estès en el regne vegetal, i també molt present en el cànnabis. Present en pins i coníferes, té aquest toc d’aroma fresca, picant i molt a bosc de pins. Principalment té un efecte energètic, però alhora de tranquil·litat mental, capaç de “relaxar” els efectes del THC.
Linalol
D’aroma floral, sobretot, a lavanda. Des de fa mil·lennis es coneix el seu potent efecte sedant i inductor del son. En la naturalesa es troba en el gessamí, la farigola i sobretot en la lavanda.
del son. En la naturalesa es troba en el gessamí, la farigola i sobretot en la lavanda.
Humulè
Terpè molt versàtil, amb olor de llúpol fresc i d’herba acabada de tallar, aporta cert toc amarg propi del llúpol, i també terrós. És de perfil estimulant i es troba en el llúpol, el pebre negre, el ginseng i la sàlvia.
Malgrat reconèixer-los i saber quins efectes tenen aïlladament, ha de quedar clar que el que és interessant entre terpens és com es combinen. I resulta que orientar-se entre terpens no és cosa senzilla. Pràcticament hem respost totes les incògnites amb més incògnites. Partim d’una evidència, la capacitat dels terpens per generar efectes farmacològics. Per tant, no és difícil comprendre com aquests es combinen i modelen amb els efectes del cànnabis. En l’intent d’anticipar els efectes del cànnabis a partir de la seva composició terpènica, ens trobem amb la dificultat de reconèixer-los i d’entendre les seves sinergies i interaccions. I, malgrat aquest complex laberint, hi ha alguna cosa en la nostra complicada relació amb els terpens que sembla poder explicar la diversitat d’efectes del cànnabis. Cada vegada queda més clar que els terpens juguen un paper fonamental en els efectes del cànnabis, i que tenen una enorme capacitat i habilitat per modular els cannabinoides, inclòs l’arxiconegut tetrahidrocannabinol, popularment conegut com a THC; cannabinoide que tanta atenció ha rebut i que ha estat seleccionat amb tanta cura per tants cultivadors fins a convertir-se en el compost psicoactiu majoritari de la planta del cànnabis, així com en el gran protagonista de totes les polítiques reguladores del cànnabis. I ara resulta que unes senzilles cadenes d’hidrògens i carbonis anomenades terpens són capaces de modular-lo.
S’obre un camp enorme, i sembla que no queda cap altra opció que afinar l’olfacte de cara a poder anticipar i/o entendre els efectes de cada varietat de cànnabis. Potser també és ben important analitzar al laboratori els terpens del cànnabis. Si es poden contrastar aromes i sabors amb analítiques de laboratori, les persones usuàries podran començar a associar les seves experiències a determinats terpens i així podran anticipar certes qualitats de cada varietat. No només es tracta de saber quant THC hi ha i quant CBD el contraresta. Els terpens tenen un paper primordial en els efectes del THC i del cànnabis en general. Identificar-los anticipa efectes i, per tant, suposa una inestimable estratègia de reducció de riscos (RdR). Començar a posar-li nom a tota aquesta infinitat d’olors, sabors i efectes del cànnabis pot minimitzar riscos adaptant la planta a les persones i als seus usos; altrament, són les persones les que acaben adaptant-se a la planta i a les seves “modes”.
Bibliografia:
Russo E. B. Taming THC: potential cannabis synergy and phytocannabinoid-terpenoid entourage effects, Br J Pharmacol. 2011 Aug:163(7):1344-64.
Russo E. B. The Case for the Entourage Effect and Conventional Breeding of Clinical Cannabis: No “Strain,” No Gain. Front. Plant SCI. 2019 Jan 9;9:1969.
Mudge E. M., Brown P. N., Murch S. J. The Terroir of Cannabis: Terpene Metabolomics as a Tool to Understand Cannabis sativa Selections. Planta Med. 2019 Jul;85(9-10):781-796.
Smith C. J., Vergara D., Keegan B., Jikomes N. The phytochemical diversity of commercial Cannabis in the United States. PLoS One. 2022 May 19;17(5):e0267498.
[1] E. B. Russo (2011).
Comenta