El cannabidiol (CBD) va ser descobert vint-i-cinc anys abans que el tetrahidrocannabinol (THC), identificat el 1964. Tot i que va ser el Doctor Mechoulam qui va acabar de caracteritzar el CBD a la perfecció el 1963, partint d’haixix libanès. Darrerament, hem escoltat testimonis que afirmen haver reduït o, fins i tot, abandonat el consum de tabac a partir del consum de productes amb CBD. En aquesta entrada abordarem diferents aspectes d’aquest fenomen que tot just acaba de començar a desplegar-se.
És un fet que el CBD fa temps que s’ha popularitzat tant als dispensaris dels clubs socials de cànnabis (CSC) com a les botigues a peu de carrer que el venen per tot Europa, però encara ens topem amb llacunes de coneixement importants. De nou, es repeteix el cas del THC, on la normalització social ha precedit (en aquest cas, diversos mil·lennis) el sorgiment del coneixement científic sobre les propietats i efectes del cannabinoide. Per exemple, encara hi ha confusió sobre si el CBD és psicoactiu o no. Sí que ho és. Expliquem-ho.
Quelcom psicoactiu és allò que actua sobre el cervell i que comporta que s’experimentin efectes psicològics. Quan el CBD activa els mecanismes cerebrals s’experimenten efectes ansiolítics, anticonvulsius i antiinflamatoris. Potser heu sentit a dir que el CBD és psicoactiu, però no psicotròpic com el THC. En part, aquesta frase afirma la diferència entre CBD i THC, però el problema és que “psicotròpic” és un concepte poc científic que prové de l’àmbit jurídic i que sovint es confon amb quelcom tòxic o que fa mal a la salut i, per tant, s’ha de perseguir. És l’argument que subjau al test de drogues en l’àmbit de la conducció de vehicles.
Com la nostra apreciada audiència ja coneix, el sistema endocannabinoide que tots els animals (menys els insectes) posseïm té la funció de mantenir l’homeòstasi a tot el cos. Estem parlant del control de les funcions corporals essencials, com ara els cicles de son, la resposta a l’estrès, la pressió arterial, la temperatura corporal, l’estat d’ànim, la memòria, la percepció del dolor i més. Quan algú ingereix CBD redueix la disfunció dels processos esmentats anteriorment.
És interessant saber que, en part, l’èxit del CBD té a veure amb la seva baixa toxicitat i alta tolerabilitat, és a dir, que els seus efectes adversos -quan apareixen- són poc greus. A més, el CBD no genera dependència, addicció ni tolerància, per tant, no en cal augmentar la dosi. Les dues frases anteriors s’han de posar en context, atès que si el CBD en lloc de consumir-se en gotes es consumís en cabdells i amb tabac, sí que ve acompanyat dels efectes secundaris inherents a les vies de consum. Per cert, quan el CBD es consumeix vaporitzat o en combustió, el seu efecte s’allarga unes dues hores.
En el cas de fumar cabdells de CBD en lloc de cigarrets de tabac, la persona manté el seu hàbit d’inhalar fum, però sense el component físicament addictiu de la nicotina. Per descomptat, la combustió de la matèria orgànica amb CBD encara aporta quitrà i altres substàncies nocives al sistema respiratori, però és una finestra d’oportunitat per reduir el consum de nicotina i després potser passar gradualment a vaporitzar CBD, sigui com a cabdells o en forma de líquid per a la vaporització.
S’han fet uns pocs estudis per avaluar el potencial del CBD en relació amb el consum de tabac.
El 2018 es va estudiar si 800 mil·ligrams de CBD podien disminuir la dependència (mono) del tabac. D’entre trenta fumadors, la meitat del grup va prendre CBD i l’altra un placebo, a continuació, els van mostrar fotografies que els incitessin al consum de tabac (cerveses, festes, altres fumadors) i es va analitzar la freqüència cardíaca, el mono, la pressió arterial i els símptomes d’abstinència. Els autors van concloure que una sola dosi de 800 mg de CBD podria ajudar a reduir el mal rotllo que els generaven als fumadors les imatges associades a fumar.
Una recerca publicada el 2013 intentava explorar el rol del sistema endocannabinoide en l’addicció a la nicotina. Un total de 24 persones fumadores van rebre un vaporitzador, la meitat amb CBD i l’altra amb un placebo. Es va demanar als participants que utilitzessin els inhaladors cada vegada que sentissin la necessitat de fumar. Al cap d’una setmana, el grup que consumia CBD va mostrar una reducció del 40% en el consum de cigarrets, mentre que el grup placebo no va informar de cap diferència significativa en el nombre de cigarrets fumats.
Queda clar que encara manca molta recerca per tal de poder parlar amb propietat del potencial del CBD amb relació a l’addicció a la nicotina i a l’hàbit tabàquic. El que l’evidència del carrer ens mostra és que els efectes ansiolítics del CBD equilibren alguns dels símptomes físics i psicològics associats a l’abstinència de la nicotina i l’hàbit tabàquic, com el mono, mal de cap, insomni, freqüència cardíaca més lenta, irritabilitat o frustració, dificultat per concentrar-se i ansietat, augment de l’estrès i canvis d’humor, etc. Continuarem investigant.
Comenta