Parlem de la cànnabis?

Per què en un moviment social com el cannàbic, en el qual es lluita pels drets de les persones usuàries i les seves llibertats, és necessari parlar de gènere?

A l’emplenar el formulari d’admissió, quan ens avala un soci o sòcia, és perquè hem pres la decisió que volem aquest espai perquè sigui el nostre espai de seguretat, el nostre espai de confort a l’hora de consumir cànnabis i perquè esperem que, com iguals que som, se’ns tracti de la millor forma i se’ns tingui en compte a nosaltres i a les nostres necessitats com si fóssim un home. Com en molts altres àmbits en què hi ha discriminació de gènere, també en l’àmbit mundial del consum de substàncies, i més específicament en el de les associacions, hi continua havent grans bretxes entre l’imaginari social d’un home consumint cànnabis i una dona fent exactament el mateix. I això és el que intentarem explicar a continuació.

Definicions

Trobem a la guia Igualdad de Género de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) les definicions següents:

Per gènere s’entén les construccions socioculturals que diferencien i configuren els rols, les percepcions i els estatus de les dones i dels homes en una societat.

Per igualtat de gènere s’entén l’existència d’una igualtat d’oportunitats i de drets entre les dones i els homes en les esferes privada i pública que els doni i els garanteixi la possibilitat de fer la vida que desitgin.

És a dir, la perspectiva de gènere és l’eina que utilitzarem perquè en qualsevol àmbit, programa o acció puguem garantir la igualtat d’oportunitats entre les dones i els homes.

Les associacions cannàbiques, com a espais de consum, relació i informació

Com ja sabeu moltes, les associacions cannàbiques són espais privats destinats al consum immediat de cànnabis de les seves sòcies i socis, s’organitzen de forma assembleària i democràtica per accedir a la substància amb seguretat i garanties de qualitat.
Per poder accedir n’hem de ser sòcies i socis, i és en aquest punt on podem començar a parlar de perspectiva de gènere. A l’emplenar el formulari d’admissió, quan ens avala un soci o sòcia, és perquè hem pres la decisió que volem aquest espai perquè sigui el nostre espai de seguretat, el nostre espai de confort a l’hora de consumir cànnabis i perquè esperem que, com iguals que som, se’ns tracti de la millor forma i se’ns tingui en compte a nosaltres i a les nostres necessitats com si fóssim un home.

Una associació que interioritzi la perspectiva de gènere en la seva manera de treballar, per exemple, no ha de tolerar cap forma d’actitud masclista, d’assetjament, abús, violència o vexació contra qualsevol persona que pertanyi a un col·lectiu vulnerable (dones i col·lectiu LGTBIQ+) que sigui, pel motiu que ja sigui, al local o no, i ha de preveure sancions per als qui les hi tinguin, ha d’utilitzar un llenguatge inclusiu a l’hora de dirigir-se a les seves sòcies i socis (ja sigui el tipus de comunicació electrònica, verbal, en paper…), no ha d’utilitzar reclams de qualsevol tipus (regals, bonificacions econòmiques o altres) perquè hi hagi més dones i així més homes se’n facin socis o vagin als seus esdeveniments, no han d’utilitzar el físic de les seves treballadores (cosificació) per atreure més socis al local, ha de disposar d’un local adaptat per a les necessitats de qualsevol persona al marge del seu gènere, i fomentar així les relacions entre les seves sòcies i socis d’una manera natural i espontània (no forçada a través de reclams clarament estereotipats), ha de dur a terme activitats inclusives, en les quals qualsevol persona se senti còmoda i no es vegi rebutjada per la seva condició de dona i hi ha molts més exemples, però crec que en aquest punt ja tenim clar del tema a què ens referim: la igualtat.

És important que com a dones consumidores de cànnabis no repetim els mateixos patrons de consum en les associacions que quan hi accedim a través d’altres vies més conegudes com els mercats alternatius (mercat informal), és a dir, relegar els nostres consums a la màxima intimitat, a la solitud, per no sentir-nos jutjades o incòmodes en fer més públic o visible el nostre consum (el principi de funcionament d’una associació és que es faci un consum immediat de la quota que retirem en el mateix espai, per la qual cosa és importantíssim que tothom ens sentim bé perquè el consum es pugui dur a terme amb totes les garanties), com a sòcies teniu dret a ser escoltades, i si considereu que l’associació no està funcionant conforme al principi d’igualtat entre membres, ho heu de notificar a qui n’és responsable.
En qualsevol cas, és important que l’associació disposi de tota la informació i recursos perquè, quan una dona tingui una necessitat real dins de l’associació, s’hi doni cobertura amb la millor solució possible.

Dones i cànnabis

El consum de cànnabis no és banal i, com amb qualsevol substància, té implícits uns possibles riscos i danys per a la salut que s’han de tenir sempre presents, però si anem una miqueta més enllà hem de saber que, en aquest cas, el cànnabis no assenta de la mateixa manera a totes les persones, siguin dones o homes.

És important que entenguem que aquí no és el gènere per ell mateix el que influeix en els efectes fisiològics del consum de cànnabis (sí en els patrons de conducta davant d’aquest consum: Quines motivacions porten una dona a voler consumir cànnabis?), sinó el nostre sexe, metabolisme, massa muscular, greixos, alimentació, fins i tot l’estat mental i personal en el qual ens trobem en el moment del consum. (En aquest últim cas, sí que hi podrien haver factors relacionats amb la perspectiva de gènere, ja que si l’espai no està adaptat perquè una dona se senti bé al lloc, si es veu obligada a exercir aquest consum immediat i els factors externs no ajuden que aquest consum sigui amb totes les garanties podria derivar en un mal viatge, així que compte!), etc. Però l’associació pot informar sobre la substància amb perspectiva de gènere, i això significa informar sobre com una varietat pot arribar a afectar d’una forma o altra dones i homes, quines varietats van bé per mitigar dolors associats al cicle menstrual de la dona (per exemple), quines vies de consum poden ser les més adequades en diferents circumstàncies per a unes i altres, etc. No hi ha gaire informació sobre això, però sí que és cert que hi ha bancs de llavors que en l’actualitat ja treballen per descriure els efectes de les varietats per sexes, i així faciliten la feina als responsables de dispensació, i cada vegada més trobareu articles i estudis basats en el binomi dona i drogues.

Hi ha diversos estudis publicats al US National Library of Medicine (National Institutes of Health) que aposten per estudiar aquestes diferències pel que fa a l’afectació del cànnabis per sexes i gènere i que pretenen donar llum a la informació sobre els riscos i beneficis que pot comportar consumir cànnabis si ets dona o home.

Es pot esmentar la qüestió de la salut reproductiva, és a dir, la maternitat. Aquí ens endinsem en arenes movedisses. Primer de tot, hem d’entendre que en el moment en què ens quedem embarassades, ja no som una, sinó dues (o més). En aquell mateix moment, la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l’adolescència, atorga la protecció absoluta al menor, això significa que, si es descobreix que duem a terme un consum de cànnabis durant el procés de gestació, lactància i fins i tot cura de menors, posem en risc la tutela dels nostres fills i podrien fins i tot a treure’ns-en la custòdia.

Tot i així, hi ha dones que decideixen consumir i és important que puguin accedir a informació objectiva sobre les conseqüències (negatives o positives) que això pot comportar, i és just l’associació i les persones que hi treballen les que ens poden ajudar i donar accés a informació, recursos, programes i professionals que ens acompanyin i facin llum a aquesta qüestió. Sobretot, és important que no ens amaguem per consumir soles i sense garanties, ja que les conseqüències poden ser molt dolentes si ens passés alguna cosa i no poguéssim tenir ràpid accés a assistència i ajuda.

En conclusió, l’associació ha de ser la nostra aliada i oferir-nos tota la informació i recursos sobre el nostre consum.