Segona part del text on s’aborden sis aspectes claus en relació amb la qualitat del cànnabis. En aquest cas, ens ocupem de la qualitat microbiològica, la determinació de metalls pesants i els continguts de residus pesticides.
Obtenir informació sobre el procés de cultiu, el tractament i les cures que ha rebut una mostra de cànnabis és incrementar la capacitat de reduir riscos i incrementar els plaers en relació amb el consum de cànnabis. A la primera part del text vam explorar què és un perfil de cannabinoides, un perfil de terpens i la qüestió de la humitat. A continuació veurem tres aspectes més relacionats amb la qualitat del cànnabis.
Qualitat microbiològica
La potencial contaminació amb microorganismes d’una mostra de cànnabis pot ser un risc per a qui la consumeixi. De fet, estem parlant de contaminants semblants als trobats en productes de consum ordinaris. Entre els pitjors que s’hi poden trobar hi ha floridura, oïdi, un fong anomenat “Aspergillus” , bacteris gramnegatius tolerants a la bilis (coneguts com a BTGN), Salmonella, llevat, i d’altres microbis perillosos. Tots aquests contaminants comporten riscos per a la salut.
Estar exposat a la floridura i l’oïdi pot comportar tos excessiva, dolor al pit, reaccions al·lèrgiques i fatiga. Així doncs, el consum de cabdells o les mostres de cànnabis contaminats amb microbis pot conduir a resultats encara pitjors, com ara infeccions bacterianes, empitjorament dels símptomes de l’asma, agreujament de malalties autoimmunes i, fins i tot, pneumònia que pot arribar a ser molt greu. Si la persona que ho fuma té alguna malaltia prèvia, els riscos es disparen.
La qualitat microbiològica del cànnabis ens indica com ha estat el procés de cultiu, el processament i la conservació d’aquest. El contaminant més comú a la marihuana és la floridura. Consumir-ne implicarà ingerir, fumar o vaporitzar centenars de milers d’espores microbianes nocives. Si la persona no ho detecta pel seu sabor desagradable, corre el risc d’acabar hospitalitzada a causa d’una infecció pulmonar. Un procés de cura mal fet o un emmagatzematge incorrecte del cànnabis creen les condicions idònies perquè es formi la floridura. També, al llarg del cultiu, un excés d’humitat pot afavorir l’aparició de la floridura. Així doncs, davant del mínim senyal de floridura, cal llençar la mostra immediatament. Amb un microscopi de butxaca es pot arribar a detectar la presència de floridura i d’altres patògens.
Determinació de metalls pesants
Es coneix que les plantes de cànnabis i cànem, al llarg del seu creixement, són hiperacumuladores de metalls pesants, per exemple, plom (Pb), arsènic (As), cadmi (Cd) i mercuri (Hg). Aquests metalls poden provenir del medi de cultiu: del sòl, de l’aigua de reg o dels fertilitzants i nutrients. De fet, el cultiu de cànnabis es pot utilitzar per a la fitoremediació, ja que la planta extreu literalment contaminants de metalls pesants del sòl, a través de les arrels, cap a les tiges i els brots. També ho fan els tomàquets i algunes espècies de geranis. Tant és així que a Txernòbil es va utilitzar el cultiu de cànem per ajudar a netejar el sòl d’elements radioactius perillosos com l’estronci i el cesi.
De tot l’anterior, se’n deriva que és fonamental controlar els nivells de contaminants elementals per garantir que el cànnabis, com qualsevol producte de consum, sigui segur. El consum regular de plantes contaminades amb metalls pesants pot provocar des de mals de cap, nàusees, insuficiència en alguns òrgans vitals i càncer en casos d’exposició prolongada o extrema acumulació d’aquests metalls al cos. A Califòrnia, on hi ha una regulació molt estricta de la qualitat del cànnabis, es considera que els productes de cànnabis són segurs per a consumir només si els quatre metalls pesants mencionats presenten nivells inferiors als que es delimiten a la llei.
Contingut de residus pesticides
Més enllà dels fertilitzants, el que va permetre una revolució agrícola a partir de la segona meitat del segle XX va ser el descobriment dels biocides: herbicides, fungicides i insecticides. D’aleshores ençà, tot i el seu èxit, també s’han donat multitud de casos de reaccions i efectes nocius sobre la salut en humans i d’altres formes de vida que s’hi han vist exposats.
La planta del cànnabis al llarg del seu creixement pot patir múltiples plagues i malalties que tot sovint es combaten amb productes químics. Els cabdells de cànnabis es poden contaminar amb aquests productes a causa de l’aplicació directa de pesticides a les plantes en floració o per contaminants provinents dels camps veïns d’altres cultius alimentaris. Com que no hi ha una regulació del seu cultiu, no hi ha un control sobre l’ús d’aquests productes. Així doncs, consumir cànnabis provinent del mercat informal implica participar en un experiment no controlat d’exposició a possible contaminació amb pesticides. El fet és que, encara que s’utilitzin pesticides aprovats per a altres cultius que puguin ser semblants, no hi ha estudis sobre els efectes d’aquests pesticides sobre la salut humana quan es cremen i s’inhalen. De fet, els pesticides són a tot arreu. Els respirem a l’aire que ens envolta. És una qüestió de quantitats. Un cop més, la dosi fa el verí.
El cert és que hi ha moltes persones que intenten cultivar cànnabis orgànicament ─en el cas del cànnabis no hi ha una definició sobre en què consisteix exactament─ i no fan servir productes més enllà dels ecològics. Tot i això, existeix el risc que els clons que utilitzin o les mares d’on provenen aquests hagin estat tractats amb pesticides. Per tant, és important saber si la planta prové de la llavor per tal d’eliminar qualsevol risc de potencial contaminació. A Califòrnia compten amb una de les regulacions més estrictes sobre l’ús de pesticides en el cultiu de cànnabis.
A mesura que hi ha més consciència sobre aquesta qüestió, s’incrementen el coneixement i les experiències sobre com insectes beneficiosos, com ara marietes i crisopes verdes, poden combatre les plagues sense els riscos inherents a l’ús dels pesticides convencionals.
És cabdal fer notar que els extractes de cànnabis també acumulen residus de pesticides i, justament per ser un concentrat, poden retenir-ne quantitats que depassin els límits recomanats malgrat que no siguin detectables en la matèria vegetal de la qual procedeixen. El risc d’absorbir residus de pesticides és molt més alt en el cas dels extractes que en el dels cabdells de marihuana.
Un factor col·lateral que cal tenir en compte és que la utilització de pesticides en cultius de cànnabis al mercat informal també pot comportar riscos per al medi ambient. L’aplicació de massa quantitat de productes químics i l’ús de productes de manera irresponsable provoquen transvasaments tòxics als rius i les rieres locals, i enverinen insectes, peixos i fauna. Per contra, el cultiu de cànnabis d’interior comporta una enorme petjada de carboni per cada gram produït. Així doncs, veiem que encara hi ha molt d’espai per recórrer per tal de reduir l’impacte dels cultius declarats il·lícits en el medi ambient.
Per tant, per ara, l’única manera de saber realment quins productes de cànnabis són lliures de pesticides és realitzant proves de laboratori verificades. Si les persones que en consumeixen estan cada cop més educades en relació amb aquest aspecte de la qualitat i hi paren atenció, l’oferta al mercat s’hi adaptarà en la mesura del possible.
Comenta