Consumir cànnabis és part de la vida quotidiana d’un percentatge important de la població. A Catalunya, unes dues centes mil persones en consumeixen habitualment. Els motius per consumir-ne en són molts i molt diversos: relaxar-se, evadir-se, obtenir les propietats terapèutiques, inspirar-se, entre d’altres. De vegades, els hàbits de consum acaben comportant que el consum de cànnabis, i els efectes que té, acompanyin sempre la persona consumidora, és a dir, es fuma en quasi totes les ocasions i en quasi tots els espais socials. I per descomptat, també a la feina. Fumar a la feina, més enllà que és un indicador d’un consum prolongat en el temps, pot comportar diferents riscos. És obvi que no totes les feines són iguals i no tots els consums s’associen als mateixos riscos. Vegem-ho.
Primer de tot, hem de saber si a la nostra feina se’ns permet consumir o no. No és el mateix treballar en una empresa de construcció en què la normativa de prevenció de riscos laborals prohibeix explícitament el consum de cànnabis que treballar de forma autònoma a casa fent tasques de disseny gràfic. En el primer cas, el consum de cànnabis és una vulneració de la normativa laboral que ens pot comportar l’acomiadament si es detecta que en consumim o tenim signes evidents d’haver-ne consumit. En aquest cas, l’acomiadament seria procedent i la indemnització que rebríem seria pírrica. És cert que en moltes empreses es forma el grup de fumetes i entre ells neix un sentiment recíproc de complicitat i solidaritat. És cert que les drogues agermanen, però sempre hem de tenir present a què ens arrisquem si fumem a la feina. Més enllà d’aquesta qüestió, trobem la dimensió del rendiment. Potser els superiors no poden reconèixer ni sospiten que estem sota els efectes del cànnabis, però si la nostra eficàcia és baixa ràpidament tindrem problemes. Hi ha persones que el fet d’estar sota els efectes del cànnabis no els afecta el rendiment, ans al contrari, els ajuda a concentrar-se. Això vol dir que ens hem de conèixer molt bé per saber com ens afecta el cànnabis en l’execució de les tasques laborals. Un altre debat és saber quines conseqüències comporta el fet de consumir tot el dia, però això són figues d’un altre paner.
En el segon cas, és obvi que si un mateix és el seu propi cap i treballa en solitari, el mer consum no li provocarà problemes com l’acomiadament, però sí que ens pot afectar el rendiment i sobretot catalitzar l’aïllament. Treballar a casa pot ser una invitació al consum. Si percebem que fumem més del que voldríem durant la jornada laboral, hem d’establir uns hàbits de consum que compatibilitzin rendiment amb cànnabis. Una opció, més enllà de reduir-ne el consum, és optar per presentacions poc psicoactives, i fins i tot, fumar cànnabis light, és a dir, un cànnabis ric en CBD i baix en THC. Fumarem però no ens col·locarem. Això ens permetrà obtenir el gust del cànnabis, tan apreciat per la majoria de persones consumidores, sense obtenir un globus que ens inhabiliti durant una estona la capacitat de treball. I no cal dir, sempre és millor vaporitzar que fumar. I no hem d’oblidar que les persones que treballen en empreses o associacions en què el consum de cànnabis està permès estan més exposades a riscos. Pel simple fet que ens en deixin fumar a la feina no vol dir que n’hàgim de fumar obligatòriament. Intensificar-ne el consum, i fumar gairebé per compromís social, és el primer pas per presentar problemes. Si el context és massa poderós i ens obliga a fumar massa, podem optar per presentacions poc psicoactives, o fins i tot plantejar-nos canviar de feina.
Consumir cànnabis (i altres drogues) en certes feines pot tenir conseqüències penals, és a dir, ens poden posar a la presó. Sí, tal com sona. Sobretot en aquelles feines en què tenim la seguretat d’altres persones a les nostres mans: pilot d’avió, xofer d’autobús, conductor de trens, taxista, entre d’altres. I, compte, no és el mateix transportar població general que població vulnerable, com és el cas del transport escolar. Detectar algú sota els efectes del cànnabis en aquestes feines és un delicte penal i en funció de diferents variables la pena és molt més greu. Quan tenim a les nostres mans la seguretat d’altres persones, no només és un acte il·legal, sinó que per responsabilitat personal ens hem d’abstenir de consumir. Si no pots executar aquests tipus de feines sense consumir, potser seria adequat que contactessis amb serveis especialitzats. Els professionals et sabran donar resposta.
Les persones que us guanyeu la vida amb el carnet de conduir heu d’estar molt a l’aguait. La Llei de trànsit és especialment punitiva amb les persones consumidores de drogues fiscalitzades. Mentre que amb l’alcohol hi ha un llindar a partir del qual es considera que no s’està en condicions adequades per conduir, amb la consegüent multa i retirada de punts, amb les altres drogues no hi ha cap llindar. La mera presència de metabòlits d’una substància implica automàticament la retirada de sis punts del carnet i una multa de mil euros. S’assumeix que una presència anecdòtica ja inhabilita les capacitats psicomotrius i cognitives del conductor.
Per tant, amb dues vegades que us detectin presència de cànnabis al cos les autoritats us retiraran el carnet, és a dir, se us prohibirà guanyar-vos la vida de la manera en què ho fèieu. I això sí que serà un maldecap de veritat. Si treballeu per compte d’altri de ben segur que sereu acomiadats, i de forma procedent, perquè no estareu en condicions d’ocupar el vostre lloc de treball degut a una causa injustificada. En el cas del cànnabis, el greuge és superlatiu perquè al ser liposoluble la presència dura, en consumidors habituals, uns trenta dies, això comporta que el famós “drogotest” el detecti fins a tres dies més tard de l’últim consum.
I l’últim punt per tenir en compte en la relació entre el consum de cànnabis i la feina són els controls de drogues aplicats per les empreses. Cada vegada més empreses, especialment les grans multinacionals, estan utilitzant controls de drogues, a vegades periòdics i aleatoris, a voltes només en el moment d’incorporar-se al lloc de treball. Hi ha certa controvèrsia jurídica sobre la legalitat, a excepció d’aquelles feines en què el treballador té a les seves mans la seguretat d’altres persones, tot i que, les corporacions s’emparen en la seva política d’empresa i no n’admeten cap esmena per part del treballador. O es passa per l’adreçador o ja se sap on és la porta de sortida. Les empreses que utilitzen aquests tipus de controls es volen assegurar “un context laboral sense drogues”. Si consumim, és probable que tard o d’hora l’empresa ens obri un expedient sancionador que pot acabar amb l’acomiadament.
En definitiva, si treballem en feines en què està prohibit el consum hem d’extremar les precaucions per evitar problemes. I tant si es permet com si no, hem de regular el consum en contextos laborals perquè si fumem a la feina, encara fumarem més en el temps d’oci, i potser serà massa fum?
Comenta