Cànnabis i psicosi, què en diuen els estudis? (1/2)

En aquesta entrada analitzarem la distinció entre correlació i causalitat en el debat sobre els efectes del cànnabis, per tal d’evitar confusions. Tot i que s’ha observat una relació entre el consum de cànnabis i la psicosi, això no implica necessàriament una relació causal directa. És fonamental evitar l’estigmatització de les persones diagnosticades amb trastorns psicòtics, com l’esquizofrènia, i entendre la complexitat dels factors que hi intervenen.

Per afavorir una conversa madura i detallada sobre els efectes no desitjats del cànnabis, és essencial abordar la qüestió amb un coneixement profund i ben fonamentat. Un dels reptes més significatius en aquest àmbit és la intersecció entre les evidències científiques i les influències polítiques, degut a l’estatus legal complex del cànnabis. Resulta crucial no només familiaritzar-se amb el que revelen els estudis científics, sinó també comprendre com contextualitzar-ne les conclusions i reconèixer els possibles biaixos. Aquest enfocament ens permetrà promoure un diàleg informat i constructiu.

En les converses i discussions sobre les substàncies declarades il·lícites, és comú confondre la correlació amb la causalitat. Per això, és important comprendre’n la diferència. La correlació implica una relació entre dues variables, mentre que la causalitat suggereix que una variable provoca un canvi en una altra. Per exemple, només perquè dues coses estiguin relacionades no significa que l’una causi l’altra. És com observar que les persones que porten paraigües solen estar més protegides de la pluja, però això no vol dir que portar un paraigua provoqui la pluja. És crucial analitzar les dades amb cautela i buscar evidències més sòlides abans de treure conclusions precipitades sobre la relació entre dues variables. Això pot evitar malentesos i interpretacions errònies en els estudis científics i en la vida quotidiana.

La importància d’aclarir aquesta qüestió rau en la necessitat de diferenciar entre causalitat i correlació quan es debat sobre la relació entre el consum de cànnabis i el desenvolupament de psicosi. La distinció és crítica: afirmar que el consum de cànnabis causa psicosi implica una relació directa de causa i efecte, mentre que observar una correlació entre aquests dos factors indica simplement que tendeixen a ocórrer junts, sense implicar necessàriament que l’un causi l’altre. És essencial comprendre que, fins ara, les evidències científiques no han establert una relació causal definitiva entre el consum de cànnabis i l’aparició de trastorns psicòtics com l’esquizofrènia.

L’argument que la potencialitat d’una substància per causar psicosi no constitueix per si sola una base suficient per a la seva prohibició es fa palès quan considerem el cas de l’alcohol. Aquesta substància, malgrat els seus riscos coneguts, és legal i àmpliament acceptada, com ho demostra l’existència de 168.065 bars a Espanya a principis de 2023. La psicosi pot manifestar-se en relació amb l’alcohol tant en casos d’intoxicació aguda com en el marc de la síndrome d’abstinència i en situacions d’alcoholisme crònic. En aquest context, el reconeixement que les substàncies poden tenir riscos associats ens porta a la conclusió que la resposta més adequada és promoure el control de qualitat i l’educació, en lloc de perpetuar la desinformació. Aquest és el fonament del projecte RdRCannabis, que advoca per un enfocament informat i regulat enfront del consum de cànnabis, prioritzant la seguretat i la consciència dels seus efectes i riscos.

Assenyalarem una darrera consideració important abans d’entrar en matèria. Quan parlem de salut mental, és molt important no difondre un discurs estigmatitzador contra les persones psiquiatritzades. En aquest text tractarem de l’esquizofrènia i de la psicosi però, darrere d’aquestes etiquetes psicopatològiques, realment parlem de diverses expressions del patiment humà. Les persones que reben un diagnòstic d’esquizofrènia són massa sovint víctimes d’un discurs paternalista i estigmatitzador que les associa a la perillositat, impredictibilitat i infantilització. Ja vam dedicar una entrada del blog d’RdRCannabis a la qüestió de l’estigma i ara torna a sortir-hi. No és una coincidència. Hi ha mirades hegemòniques que aprofiten els discursos de la por per vendre una falsa seguretat. I qui habitualment en paga el preu són els col·lectius minoritaris. En concret, els seus drets queden hipotecats.

Atribuir tots els problemes de salut mental a causes biològiques es coneix com “la teoria de la tara genètica”, i és un error. Fa anys que la hipòtesi del desequilibri bioquímic i l’herència genètica no se sosté científicament. Les persones psiquiatritzades no es poden deslligar de les causes psicosocials dels seus malestars. Aquest és un debat molt ampli, en tot cas, i quan es pregunta a les persones psiquiatritzades què és prioritari per a elles solen coincidir en la necessitat d’enfortir les xarxes comunitàries per tal d’afrontar la solitud, la pobresa, les pèrdues i les pors.

Esquizofrènia vs. trastorn psicòtic

L’esquizofrènia s’anomena trastorn psicòtic perquè implica símptomes de psicosi, com:

  • Al·lucinacions
  • Deliris
  • Pensament i discurs desorganitzats

Tot i que l’esquizofrènia sovint es considera el trastorn insígnia quan es tracta de psicosi, no és l’únic diagnòstic clínic que implica aquest tipus de símptomes.

Alguns exemples d’altres trastorns psicòtics inclouen:

  • Trastorn psicòtic induït per substàncies
  • Trastorn esquizoafectiu
  • Trastorn esquizofreniforme
  • Trastorn psicòtic breu

Tornant a la recerca sobre el cànnabis, el 2012 la Sociedad Española de Patología Dual (SEPD) va publicar un document titulat “Patología dual y psicosis: un desafío en la clínica diaria”. En ell, cinc dels psiquiatres més reconeguts del panorama estatal (una de catalana, Marta Torrens, de l’Hospital del Mar) donaven resposta a algunes de les preguntes més comunes dins del seu gremi. El primer capítol es dedicava a la qüestió del cànnabis i la psicosi. La primera pregunta que se’ls plantejava era: Està demostrada la relació entre el consum de cànnabis i els episodis de psicosi?. A continuació, algunes de les seves conclusions més rellevants:

  • El consum de cànnabis i els trastorns psicòtics estan relacionats d’alguna forma, encara que no de manera causal.
  • El consum de cànnabis durant l’adolescència pot precipitar psicosi fonamentalment en subjectes vulnerables.
  • La utilitat per a la salut pública de la reducció del consum de cànnabis com a prevenció primària de l’esquizofrènia no és una proposta eficaç. Es postula que l’eliminació del cànnabis comportaria una reducció en la incidència de l’esquizofrènia en la població d’aproximadament el 8%, assumint-ne una relació causal.
  • El cànnabis no és una causa necessària ni suficient per provocar psicosi, sinó que actua sobre altres factors per influir en el risc de psicosi.
  • El CBD atenua l’activació de la zona prefrontal, al contrari que el Δ9-THC, que l’augmenta.

El que ens diu el darrer punt no és menyspreable. El cannabinoide CBD és, de fet, antipsicòtic. El CBD pot contrarestar els efectes del THC. Una investigació del 2018 suggeria que pot ajudar a alleujar els símptomes psicòtics de l’esquizofrènia amb la mateixa eficàcia que alguns medicaments amb recepta, i amb menys efectes secundaris.

Això pot tenir moltes implicacions per al camp de la reducció de riscos. Per exemple, es podria afavorir que, com a mesura de protecció, les persones més joves tinguessin accés a un cànnabis amb una ràtio més equilibrada de THC:CBD en lloc de presentacions amb altes concentracions de THC únicament.

La relació entre el cànnabis i l’esquizofrènia

L’esquizofrènia és un trastorn de salut mental que implica experimentar lapsus de la realitat. Aquests lapsus són coneguts com a “símptomes psicòtics” o “psicosi”.

El 2020 es va publicar una revisió sistemàtica on es van analitzar 96 estudis sobre el cànnabis i l’esquizofrènia. Després de sotmetre els articles a una avaluació de qualitat, només se’n van trobar 12 prou bons per incloure’ls a la revisió.

En aquests estudis, els investigadors van fer les següents observacions:

  • Pot haver-hi una alta freqüència de trastorns psicòtics entre les persones que fan servir cànnabis.
  • L’ús de cànnabis pot alterar l’edat i l’inici típics dels símptomes de l’esquizofrènia.
  • La psicosi induïda per cànnabis pot acabar convertint-se en esquizofrènia clínica.
  • Les persones que viuen amb trastorns psicòtics tenen una tendència més alta a fer servir cànnabis.
  • Viure amb trastorns psicòtics pot augmentar la sensibilitat als efectes psicoactius del THC.
  • L’ús freqüent de cànnabis, especialment a una edat precoç, pot duplicar les possibilitats de desenvolupar esquizofrènia.
  • L’ús diari de THC de gran potència pot comportar cinc vegades més possibilitats de desenvolupar una malaltia psicòtica.
  • L’ús de cànnabis pot interactuar amb factors preexistents, com ara la genètica, per augmentar el risc d’esquizofrènia.

Així doncs, el cànnabis pot causar esquizofrènia?

El cànnabis no causa esquizofrènia. Però si la persona té una predisposició a l’esquizofrènia per factors genètics i ambientals, el consum de cànnabis pot augmentar les possibilitats que desenvolupi esquizofrènia. Això pot passar, en part, per una sensibilitat natural que algunes persones tenen envers els efectes psicoactius del THC.

Si vols saber com acaba el repàs als fets més rellevants i als estudis més recents sobre el binomi cànnabis i psicosi, continua llegint la següent entrada del blog d’RdRCannabis. En ella entendrem millor les diferències entre psicosi i esquizofrènia, en repassarem els símptomes i donarem una ullada a com la legalització del cànnabis als Estats Units ha afectat aquest àmbit de la salut mental.

2024-04-15T10:39:32+00:00

Comenta