És força conegut que el temps d’eliminació de les restes (metabòlits) de cànnabis del cos de la persona que l’ha consumit és molt més lent que el de qualsevol de les altres substàncies que poden ser detectades en un control (alcohol, amfetamines, benzodiazepines, cocaïna, MDMA, metamfetamina i opiacis). Si l’alcohol desapareix en poques hores del cos i els estimulants triguen tres o quatre dies, en el cas del cànnabis, hi ha persones que donen positiu fins tres setmanes després del darrer consum. Diversos factors influiran en el ritme d’eliminació, per exemple, si la persona és consumidora esporàdica o habitual o, en funció del seu pes i la quantitat del teixit adipós que tingui, ja que és on s’acumulen els metabòlits i son alliberant lentament.
Per altra banda, a mesura que més països implementen programes d’accés al cànnabis (medicinal o per ús adult) es veu com es proposen diferents models normatius sobre les proves de consum de drogues i conducció. En comparar aquestes propostes amb les de països on no hi ha lleis d’accés al cànnabis és fàcilment comprovable que queda molta feina per fer abans de poder asseverar que tenim un coneixement bàsic sobre com afecta el cànnabis a la conducció. Avui en dia conviuen polítiques de “tolerància 0” amb polítiques molt tolerants amb el consum. Els reptes pel futur son: determinar científicament els llindars a partir dels quals la conducció és perillosa, avançar en l’especificitat, en la sensibilitat i en les garanties d’anàlisis dels controls, treballar en la determinació quantitativa dels consums i tractar de discriminar els falsos positius que puguin donar consums antics.
En un pla més terrenal, més enllà de les consideracions teòriques i els debats jurídics, trobem l’actual Llei de Trànsit que sanciona tant un positiu com l’afectació del cànnabis a la conducció. A continuació trobaràs una síntesi dels punts més rellevants del text legal així com el resum d’algunes publicacions científiques que ens poden ajudar a contextualitzar aquest interessant debat i les seves derivades.
Partim de la premissa que el consum de cànnabis ens afecta de diverses maneres: en l’àmbit perceptiu (els sentits), cognitiu (memòria, atenció…) i psicomotor (temps de resposta, coordinació de moviments…). La influència en la conducció del cànnabis varia en funció de la quantitat que s’ha consumit i del temps que ha passat des del consum. També és sabut que qui en consumeix de manera habitual mostra menys afectació que qui ho fa esporàdicament, tret que es combini amb el consum d’alcohol, ja que es dispara el risc de tenir un accident.
La qüestió de la prova de consum de drogues genera força controvèrsia a escala internacional. De fet, tal com passa amb l’alcohol, cada país aplica un criteri diferent al respecte. Al nostre context, s’utilitza un alcoholímetre per determinar el grau d’intoxicació de la persona i, amb un instrument diferent, el Drogotest (conegut també com “xupa-xup”) es detecta en saliva la presència (o no) de metabòlits fruit de “la digestió” de les diferents substàncies psicoactives que hagi ingerit la persona.
Segons l’article 14 de la Llei de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, “no pot circular per les vies objecte d’aquesta Llei el conductor de qualsevol vehicle amb presència de drogues al seu organisme, de les quals s’exclouen aquelles substàncies que s’utilitzin sota prescripció facultativa i amb una finalitat terapèutica, sempre que s’estigui en condicions d’utilitzar el vehicle de conformitat amb l’obligació de diligència, precaució i no distracció”. A més a més, “el conductor d’un vehicle està obligat a sotmetre’s a les proves per a la detecció d’alcohol o de la presència de drogues a l’organisme”. És a dir, negar-se a sotmetre’s a les proves comporta un delicte de desobediència i la pena associada pot ser d’entre sis mesos i un any de presó i privació del dret a conduir d’un a quatre anys.
Si hi ha un resultat positiu en un control i els agents de l’autoritat consideren que la persona no està conduint sota els efectes de la substància tindria com a conseqüència una infracció administrativa que comportaria:
─La retirada de 6 punts del carnet.
─La multa de 1.000 euros (la reducció del 50% si es paga durant els quinze dies després de la notificació).
─La possible immobilització del vehicle (sota criteri de les autoritats competents).
Si hi ha un resultat positiu en un control i, en aquest cas, els agents de l’autoritat consideren, a més, que s’incorre en una d’aquestes situacions:
─La persona està conduint sota els efectes de la substància o hi hagi símptomes clars.
─Es pugui relacionar alguna infracció a conseqüència del consum.
─La persona s’hagi vist involucrada en algun accident de trànsit.
Aquests supòsits constituirien una infracció penal que comportaria:
─La immobilització del vehicle.
─Les autoritats en farien atestat.
─De 3 a 6 mesos de presó o multa diària per pagar d’entre 6 a 12 mesos o prestacions a la comunitat.
─La retirada del permís de conduir, d’un a quatre anys.
Com es fa un control de drogues?
- S’inicia amb la presa d’una mostra de saliva, procediment que es fa
en dos passos diferents. El primer, conegut com a prova indiciària, serveix per detectar la presència de substàncies il·legals. Si es produeix un resultat positiu en aquesta primera prova es passarà fer la segona, just a continuació, coneguda com a prova evidencial, per detectar el tipus de substància i la quantificació. En el cas de resultat positiu en aquesta segona prova, el conductor no pot continuar circulant amb el seu vehicle, que li és immobilitzat. - Simultàniament a la presa de la mostra de saliva, l’agent fa una valoració dels signes externs del conductor que poden influir en la conducció: nerviosisme, tremolor, etc. Aquests símptomes s’incorporen a l’expedient sancionador. Aquesta valoració serà de vital importància, ja que suposa la diferència entre una multa administrativa, o una acció constitutiva de delicte.
- Després del segon resultat positiu (o prova evidencial) i abans d’abandonar el control, el conductor pot sol·licitar una prova de sang, per contrastar les dades ofertes per la mostra de saliva. És duta a terme per personal sanitari en un centre hospitalari. En cas que els resultats siguin igualment positius, les despeses d’aquestes proves són a càrrec del sol·licitant.
- Les mostres de saliva (i de sang, en cas d’haver-se sol·licitat) s’envien al laboratori. Les mesures de seguretat en el trasllat haurien de ser molt altes: es transporten en tubs precintats, dins de neveres precintades, en vehicles expressament dedicats al transport de mostres biològiques, etc. A més, ha d’existir una cadena de custòdia per assegurar que no s’altera de cap manera les proves recollides.
- Quan arriben al laboratori, el personal especialitzat comprova que s’han complert les condicions de seguretat, en buiden el contingut, i es revisa tota la documentació, registrant-ne la data i hora de recepció. A continuació, es registren les mostres i queden a punt per analitzar-se.
- L’anàlisi es fa mitjançant un cromatògraf de gasos i un espectròmetre de masses, que són els que determinen quin tipus de droga hi ha en la mostra i la quantitat.
- Els resultats són validats un a un per personal facultatiu especialitzat. L’informe final complet s’envia a la prefectura de Trànsit corresponent, per continuar-ne la tramitació.
Les sancions econòmiques admeten recurs davant l’administració competent. Això sí, si es decideix recórrer-hi en contra, es perd la possibilitat de beneficiar-se del pagament reduït, en cas que el recurs no prosperi i s’hagi d’abonar la sanció. El 2018 un jutjat d’Oviedo va dictar una sentència favorable un conductor multat per un positiu de cànnabis, ja que va entendre que el procediment administratiu dut a terme havia vulnerat una sèrie de drets fonamentals que atempten directament contra el dret a la defensa que ha d’assistir a tot ciutadà.
És important entendre que hi ha diversos factors dels quals depèn el temps que els metabòlits del cànnabis romanen al cos: a) la quantitat de substància consumida, b) el tipus de consum: si és esporàdic o crònic, c) el metabolisme de cada persona (ritme d’eliminació de cada individu) i d) la presència d’altres patologies o problemes de salut.
Alguns estudis revelen que la durada del THC en saliva és de dotze hores però d’altres ho amplien a dos o tres dies; en sang (valors aproximats), per a consums esporàdics, la durada és fins a quatre dies i en el cas de consums crònics, fins a set.
El cert és que la prova de consum de drogues també té un punt de tall, és a dir, una quantitat concreta a partir de la qual dona positiu. L’aparell que s’utilitza a l’Estat espanyol és majoritàriament el Principio del formularioDraeger Drugtest 5000 i, pel que fa al cànnabis dona positiu a 5 nanograms de THC. També s’utilitza el model Alere DDS2, del qual desconeixem les especificitats tècniques.Final del formulario
Els metabòlits del cànnabis s’acumulen als teixits grassos del nostre cos; és per això que es van eliminant molt més a poc a poc que, per exemple, l’alcohol, la cocaïna o l’MDMA. Així doncs, una persona amb sobrepès i que fuma amb regularitat necessitaria molt més temps per depurar el seu cos de THC que una persona prima que només fumi esporàdicament. L’exercici físic és un altre factor important. Un estudi ha demostrat que els nivells de THC (en orina) són considerablement més baixos quan s’analitzen immediatament després de fer exercici.
Cal saber que, en cas d’haver-hi relació amb un accident, les companyies asseguradores es desentenen de qualsevol despesa i de les seves cobertures si el test ha donat positiu. D’aquesta forma, s’eximeixen de totes les seves obligacions.
En relació amb el CBD, si el producte de consum és pur i no conté THC no hauria de donar positiu al Drogotest, perquè no és una substància psicoactiva. El problema és que, al mercat actual i de manera legal, el CBD pot anar barrejat amb THC (màxim un 0,2%). En aquest cas, sí que podria donar positiu a THC en un control.
Les evidències científiques sobre la possibilitat de tenir més sinistralitat quan es condueix sota els efectes del cànnabis són contradictòries. La majoria d’estudis existents són investigacions dutes a terme amb simuladors de conducció i/o utilitzant proves neuropsicològiques d’execució psicomotora, així com estudis basats en enquestes.
El 1998 es va elaborar a Alemanya un estudi de camp a les portes de discoteques amb 241 subjectes que havien consumit drogues i que anaven a conduir, o havien conduït, un cotxe en aquell moment. Amb un simulador utilitzant un ordinador portàtil i una palanca de control, els voluntaris havien de mantenir un cotxe al mig d’una línia mentre conduïen a 80 km/h per una carretera amb revolts. També es van recollir mostres de sang i saliva. Es va trobar que el consum sol de cànnabis o d’èxtasi/amfetamina no produïa efectes adversos en la tasca, però sí la combinació, així com després del consum d’alcohol i/o la combinació amb alguna de les drogues esmentades. No obstant això, la mostra d’usuaris de cànnabis era de tan sols 39 subjectes i el simulador patia una probable falta de validesa ecològica.
En una metanàlisi publicada el 2012, que recollia tots els estudis publicats fins a aquesta data, no es va arribar a un consens respecte a si el risc de col·lisions és superior o inferior sota els efectes del cànnabis. En un estudi més recent, dut a terme en el context de laboratori, es van administrar diferents dosis de THC i d’alcohol a 80 voluntaris (40 per THC i dosi elevada d’alcohol i 40 per THC i dosi baixa d’alcohol) i es va emprar un simulador que reproduïa bastant fidelment les condicions reals. De nou, es va trobar que la combinació de THC amb alcohol afectava negativament la capacitat de conducció, amb més incidència en la condició de conducció nocturna, tant en usuaris habituals de cànnabis com en els esporàdics. Es va confirmar també el fet observat en investigacions prèvies que la combinació d’alcohol amb cànnabis augmenta les concentracions de THC en sang. Segons els investigadors, tot i les diferències entre grups en l’execució de les proves, el grau d’afectació general en totes les condicions de tractament va ser subtil. També, com que es tracta d’un estudi exploratori, es necessiten més estudis per poder confirmar les troballes d’aquest estudi.
Un estudi de 2015 publicat, en què no es va utilitzar un simulador de conducció sinó proves neuropsicològiques com a indicadors de possibles alteracions psicomotores en la conducció, va trobar que els consumidors ocasionals de cànnabis feien pitjor les proves sota els efectes del THC que els usuaris freqüents, la qual cosa indica que hi ha la possibilitat que els consumidors freqüents desenvolupin certa tolerància cap als efectes psicomotors del cànnabis. També es va trobar que l’afectació en la conducció deguda al THC és depenent de la dosi, és a dir, com més dosi de cànnabis més afectació a la conducció.
En un altre estudi, dut a terme amb 75 subjectes d’entre 18 i 25 anys que havien referit consumir cànnabis com a mínim una vegada en els últims dotze mesos, es va estudiar tant l’estil de conducció autoreferenciat sota el consum de cànnabis com els efectes objectius en un simulador en condicions normals (sense l’administració de cànnabis). La troballa fou que els consumidors de cànnabis autoreferien un estil de conducció arriscada, que inclou una àmplia gamma de conductes imprudents a la carretera. També es va trobar una taxa més elevada de conductes temeràries en la prova del simulador. No obstant això, aquests resultats poden tenir més a veure amb la franja poblacional específica que es va estudiar (18-25 anys) o amb un problema d’autoselecció de la mostra: a causa del fet que la simulació es va fer en condicions normals (sense administració de cànnabis), potser els resultats es deuen més a un estil concret de personalitat de la mostra estudiada que al fet de ser consumidor de cànnabis. De fet, un estudi en el qual es van revisar les investigacions principals, tant les dutes a terme en un context de laboratori com de tipus epidemiològic, va arribar a la conclusió que, pel fet que els conductors que han consumit cànnabis tenen més consciència que les seves capacitats estan alterades, tendeixen a compensar-ne de forma efectiva l’alteració mitjançant la utilització d’una varietat d’estratègies de comportament, com ara conduir més a poc a poc, fer menys avançaments i deixar més espai entre ells i els cotxes de davant. També es constata el fet que la combinació de marihuana amb alcohol elimina la possibilitat d’utilitzar aquestes estratègies de manera efectiva.
El que sí que va assegurar un estudi és que sota els efectes aguts del cànnabis l’habilitat per dur a terme diverses tasques alhora es veu empitjorada. En aquest sentit, la conducció se’n podria veure afectada. Un estudi de 2018 va arribar a la conclusió que els consumidors habituals de marihuana tenen un temps de reacció més lent, més control de la velocitat, i més dificultats que els abstinents de cànnabis per ajustar-se a la velocitat del vehicle que va davant.
En definitiva, la forma més senzilla d’evitar donar positiu al Drogotest, si s’ha consumit cànnabis, és no conduint. Si s’ha de conduir, és millor espaiar el temps entre el darrer consum i la conducció. La pròpia seguretat i la de la resta de persones són més valuoses que qualsevol multa de trànsit. Les relacions entre el consum de marihuana i la sinistralitat al volant no són encara del tot clares i cal fer-ne estudis utilitzant mostres més àmplies, comparant l’execució en simuladors entre consumidors freqüents i infreqüents, estratificant per edat i per gènere i controlant variables com el consum s d’alcohol i/o d’altres drogues.
Comenta