Un dels factors de protecció que els clubs socials de cànnabis (CSC) ofereixen als seus membres és l’accés a un cànnabis d’origen conegut que, juntament amb l’assessorament personalitzat al dispensari, redueix els riscos que presenta el cànnabis que es troba al mercat informal. És a dir, a la majoria de CSC difícilment hi trobarem productes adulterats o enganys com els que es donen en productes que contenen cannabinoides legals o no regulats. Un exemple d’aquest fet és el que està passant amb el nou “rei de la festa”: l’hexahidrocannabinol (HHC). Aquest cannabinoide ha guanyat notorietat el darrer any i és venut obertament en establiments de tot Europa, i també en línia, com a “substitut legal” del cànnabis i el tetrahidrocannabinol (THC). Però, quin interès hi ha realment al darrere del sorgiment d’aquesta nova moda? I, quines característiques té en relació amb els anteriors cannabinoides sintètics que havíem descrit a RdrCannabis?
La qüestió del consum de cannabinoides sintètics, també anomenats “neocannabinoides”, és molt més complexa al nord d’Europa que al nostre context. Els accidents i les urgències mèdiques que comporta el consum d’aquests principis són un fenomen gairebé anecdòtic a Catalunya mentre que a Europa s’han associat desenes de morts al consum d’aquests productes. En aquesta entrada al bloc de RdRCannabis hi podeu trobar més detalls sobre els cannabinoides sintètics i la reducció de riscos. Per refrescar-vos la memòria, deixem anotat que els efectes dels cannabinoides sintètics poden incloure símptomes com taquicàrdia, deliri, convulsions, psicosi i ansietat.
En aquest text ens ocuparem de l’hexahidrocannabinol (HHC), un cannabinoide semi-sintètic, ja que la majoria del que circula al mercat és una síntesi a partir del cannabidiol (CBD) provinent del cànem o del mateix Delta-9-THC. Va ser descrit per primera vegada en la literatura científica el 1940. Tot i això, la seva farmacologia i toxicologia en humans no ha estat estudiada. En aquest sentit, no es coneixen científicament els riscos associats al seu consum i cal consumir-ne amb molta precaució.
Cal deixar constància que, de fet, l’HHC pot aparèixer de forma natural a la planta del cànnabis, però en quantitats ínfimes. A part de l’HHC, existeixen altres cannabinoides semisintètics com el Delta-10-THC o el Delta-6a10a-THC. En tot cas, l’HHC es va identificar a Europa per primera vegada el maig de 2022 en una tintura anomenada “CBN night” confiscada per la policia danesa. El boom de l’HHC sembla estar relacionat amb l’excés de producció de CBD als Estats Units d’Amèrica (EUA). Abans de la seva expansió s’havia produït un fenomen semblant amb el Delta-8-THC (Δ-8-THC). Les primeres veus que en van parlar provenien justament dels EUA, a mitjan 2021. A causa de la rellevància que ha adquirit els darrers dos anys, el mateix Observatori Europeu de les Drogues ha publicat un informe sobre aquesta qüestió.
Pel que fa al seu estatus legal, l’HHC no està fiscalitzat per les convencions de drogues de les Nacions Unides de 1961 i 1971 ni tampoc per la legislació espanyola. El juny del 2023, França va modificar oficialment la seva llista de substàncies classificades com a estupefaents, per incloure l’HHC i les seves alternatives ─l’HHCP i l’HHCO─ com a productes prohibits. A Àustria, Finlàndia, Polònia i Suïssa també ho han fet. En canvi, a la República Txeca, en lloc de prohibir-lo, han anunciat la seva intenció de regular-ne la situació al mercat.
Si ens fixem en els seus efectes, els usuaris expliquen que són similars als del THC, però amb una menor potència i menys efectes psicoactius. Hi ha consumidors que han acabat amb mal de cap. Es pot consumir de diverses maneres, inclosa la combustió (flor/resina baixa en THC), la inhalació (vaping), la ingestió (comestibles) i l’aplicació tòpica i sublingual (sota la llengua). La manca d’una regulació específica sobre aquests productes implica que ni els procediments de producció ni sobre els productes utilitzats o les mescles amb les quals es fabriquen els líquids per a vaporejar estiguin controlats degudament.
Les flors (cabdells) i resines (haixix) de CBD que contenen HHC tenen un aspecte i una olor similar al cànnabis amb THC. Al mercat obert es troben sota presentacions molt atractives visualment i un potent màrqueting, com a legal high, imitant els productes amb THC. És possible que l’HHC pugui ser utilitzat per adulterar cànnabis i productes basats en THC i CBD. Per això, no podem saber si, a part dels cannabinoides, a la mostra hi trobarem altres productes implicats en la síntesi dels quals desconeixem els efectes sobre la salut. En aquesta entrada anterior, hi trobareu més consells de reducció de riscos en el consum de cannabinoides sintètics. Sempre és important recordar la premissa que consumir quelcom que no sabem com ha estat fabricat ni què conté comporta riscos associats.
Des de RdRCannabis desaconsellem el consum de l’HHC, sobretot, per la falta de coneixement científic sobre els seus efectes a curt i llarg termini. Estem davant d’una substància que no ha estat estudiada en humans i de la qual no se’n coneixen bé dosis, riscos i beneficis. En aquest sentit, en cas de voler consumir cànnabis, seria desitjable obtenir un cànnabis amb THC o CBD només com el que es troba a les associacions cannàbiques (CSC). És per això que, en el nostre context, el model de CSC té una funció molt important de protecció dels consumidors: frenar el consum de cannabinoides amb més riscos, com és el cas de l’HHC.
Comenta