En l’apunt anterior vam repassar les bases de l’estigma i els seus efectes en les persones consumidores de cànnabis. En aquest text intentarem donar la volta al mitjó. Ho farem amb l’ajuda dels estudis científics sobre la matèria i gràcies al coneixement que les ciències socials crítiques ens ofereixen. Un element central per combatre l’estigma sobre el cànnabis són les trinxeres que representen els clubs socials de cànnabis. Els darrers vint anys, aquest fenomen ha contribuït a una normalització social del cànnabis i a l’augment de la seguretat per a moltes persones consumidores. Ambdues, excel·lents eines per combatre l’estigma.
Què hi diuen les investigacions científiques?
Un estudi titulat «Usuaris del cànnabis i estigma: una comparació d’usuaris de països europeus amb diferents polítiques de cànnabis», publicat per la Universitat d’Amsterdam (2022) sobre la qüestió de l’estigma i el consum de cànnabis, va revelar que les persones consumidores, pel fet de ser-ho, denunciaven situacions de discriminació al lloc de treball així com en contextos socials i jurídics. També, manifestaven rebre el rebuig de part d’amics i familiars en xocar amb estereotips negatius com, per exemple, que eren ganduls, perillosos o menys intel·ligents.
El que rau a una mirada estigmatitzant és una determinada moral, una manera de veure el món que és una herència sociocultural i històrica. L’estigma associat al consum de drogues —com dèiem més amunt— està altament relacionat amb la situació d’il·legalitat d’aquestes. Per entendre-ho millor és interessant llegir les conclusions d’un estudi holandès on es mostra que en els països on les lleis sobre cànnabis eren més punitives, l’estigma també era més intens.
Els investigadors d’aquest estudi van realitzar una enquesta a 1.225 persones consumidores de cànnabis de set països europeus diferents: Grècia, Alemanya, Itàlia, França, el Regne Unit, Portugal i els Països Baixos. Tots aquests països tenen polítiques força diferents al voltant del cànnabis, tot i que és tècnicament il·legal en tots. Els Països Baixos, seguits de Portugal, lideraven les lleis menys punitives, i Grècia, les més punitives. Els participants de Grècia van puntuar el nivell més alt d’estigmatització, mentre que els dels Països Baixos van obtenir les puntuacions més baixes. Al voltant de la meitat dels enquestats va dir que la majoria de la gent creia que les persones consumidores de cànnabis no eren fiables i, al voltant del 25%, va dir que la majoria de la gent creia que eren perillosos. Aproximadament el 25% dels participants també van declarar aïllar-se i evitar la gent perquè temien que els menyspreessin a causa del consum de cànnabis. A tots els països, ser una persona consumidora diària de cànnabis augmentava la probabilitat d’estigmatització.
Per tant, podríem entendre que, a mesura que les lleis sobre el cànnabis siguin menys punitives i avancin de la prohibició més estricta envers la regulació, l’estigma social s’anirà modulant a la baixa i ens acostarem més a la normalització del consum de cànnabis. Però, com podem comprovar a Uruguai o Canadà, l’estigma associat al consum de cànnabis encara existeix en una societat evolucionada més enllà de la prohibició, i es pot ampliar a determinades subpoblacions vulnerables.
Un segon estudi molt revelador és el publicat (2016) per la Vendula Belackova i els seus col·legues de la República Txeca a la revista International Journal of Drug Policy. Aquesta recerca es va realitzar a partir d’una metodologia qualitativa, a través de grups de discussió conformats per socis i sòcies de clubs socials de cànnabis de diferents ciutats de l’Estat espanyol. L’objectiu de l’estudi era avaluar el potencial dels CSC a l’hora de minimitzar els danys resultants de l’ús del cànnabis (com riscos respiratoris i de salut mental, risc de dependència i riscos socials). Precisament, l’apartat final (riscos socials) examinava la qüestió de l’estigma i recollia alguna frase molt il·lustrativa d’un participant:
El que m’atrau més d’aquest lloc és que et sents acceptat d’una manera que no ho estàs en públic. Aquí ningú et mirarà estrany perquè fumis. És idiota, però fora d’aquestes portes no és així. Aquí un es sent molt còmode.
Així doncs, l’estudi apuntava l’important rol que poden jugar els CSC a l’hora de reduir l’estigma sobre el cànnabis. Les persones associades consideren els CSC espais de llibertat i de no-judici sobre el consum. Un espai on regna la confiança afavoreix les intervencions de salut; per contra, a l’espai públic, on el consum i la tinença poden ser perseguits per la policia, ocorre el contrari: més estigma i menys possibilitat de contacte amb les persones que consumeixen.
L’autora remarcava que, en l’àmbit de la reducció de danys i la prevenció, els CSC poden dur a terme activitats informatives i educatives sobre els riscos del consum. També el personal que hi treballa pot rebre formació (com la que ofereix Rdrcannabis!) i aquests factors configuren els CSC com a espais privilegiats de cohesió social, de contacte amb les persones consumidores, de transmissió d’informació entre el grup d’iguals i com a vector de cohesió social. Aquests quatre elements poden tenir un important efecte sinèrgic i positiu entre ells.
Com es pot fer front en el nostre dia a dia a l’estigma cànnabic?
A totes les societats hi ha estereotips i prejudicis, és impossible escapar-ne. Les discriminacions sí que són evitables i controlables. Tota persona que participa en un sistema cultural aprèn els estereotips usuals per als grups que han estat definits en aquella cultura. Combatre l’estigma és una tasca on tothom hi té quelcom a dir, tant qui consumeix com qui no. És una qüestió política i social. Estructural. Si mirem les enquestes estatals sobre opinió, veiem que amb relació al cànnabis medicinal un 90% de la societat espanyola està a favor d’una regulació i un 49,7% estaria a favor de l’ús adult. A diversos indrets del món hi ha un corrent favorable a repensar les polítiques basades en la prohibició per avançar cap a models de regulació, i aviat podem estudiar-ne els seus impactes, tant positius com negatius, en clau de reducció de l’estigma.
En un pla comunitari, el suport social és bàsic per viure. Tothom està condicionat per les relacions socials. En tenim de més horitzontals i d’altres més jeràrquiques. És en les relacions horitzontals on ens tractem com a iguals i d’on esperem un suport i ajuda mútua. És en aquesta clau on s’entén la importància dels CSC com a espais de trobada i suport mutu de persones que comparteixen una subcultura. Com sabem, hi ha molts models de CSC, alguns més jeràrquics i altres més horitzontals. Aquests segons tenen un potencial més alt per explotar quatre valors claus per revertir l’estigma. En els CSC es produeix la igualtat entre qui comparteix una experiència o necessitat comuna; hi trobem elements de reciprocitat, que és un suport d’anada i tornada entre els membres; s’hi dona la corresponsabilitat, en el sentit que hi ha un compromís amb el benestar propi i col·lectiu. I en darrer terme, els CSC ofereixen autogestió, que és quan el grup assumeix la responsabilitat del seu correcte desenvolupament. Les decisions preses per assemblea i l’activisme són armes de destrucció massiva per enderrocar els murs de l’estigma social.
Les ciències socials ens ofereixen fórmules d’èxit aplicables als CSC per fomentar societats més inclusives, amb menys desigualtats i estigma; per exemple, ampliar la xarxa social i trencar l’aïllament; compartir i relacionar-se amb iguals; trobar comprensió i evitar la por al rebuig; cercar informació objectiva i resoldre dubtes.
Finalment, sobre la qüestió de l’autoestigma, és molt interessant trobar persones amb les quals poder-ne parlar de manera tranquil·la i confidencial, per exemple, altres persones consumidores que hagin tingut experiències semblants. És aquí on també les associacions cannàbiques representen espais adequats on treballar l’autoestigma associat al consum de cànnabis. Una associació és un espai de trobada on es reuneixen persones diverses, de diferents edats, gèneres i condicions que es veuen travessades per prejudicis, estigmes i mandats semblants pel fet de consumir cànnabis. Les seves vivències i experiències compartides poden resultar en un joc de miralls que doni pistes i claus que ajudin a qui en tingui més necessitat. L’activisme, l’educació entre iguals i el contacte amb altres referents contribueixen a disminuir l’autoestigma. Un altre recurs útil és fer l’exercici d’escriure una autobiografia i plasmar, en un paper o pantalla, pensaments i emocions que han estat massa temps contingudes. Desfer nusos psicològics és una activitat alliberadora de les càrregues que arrosseguem.
Comenta