Blog - rdrcannabis.cat

La reducció de riscos en l’àmbit dels clubs socials de cànnabis (1/2)

En aquesta ocasió ens endinsarem en la filosofia de reducció de riscos per entendre els pilars sobre els quals es fonamenta el programa Rdrcannabis. Tot i que l’efectivitat d’aquest tipus de propostes de prevenció està demostrada, encara a moltes persones els resulta sorprenent que davant del fenomen del consum de substàncies psicoactives l’Administració pública desplegui programes que inviten les persones consumidores a dissenyar-ne i executar-ne. Acompanyeu-nos en aquesta història sobre d’on venim i cap on anem.
Segueix llegint

#RdRMescles: cànnabis (THC) amb estimulants, depressors i al·lucinògens

La primera observació a fer a qui tingui pensat barrejar cànnabis amb altres substàncies psicoactives és que seria prudent conèixer amb anterioritat quins efectes tenen per separat cada una d’aquestes. A més, cal tenir en compte que barrejar els efectes de certes substàncies pot comportar situacions imprevistes a causa de les interaccions, per exemple, viure una experiència d’una intensitat no desitjada o caure en comportaments de risc, ja que es redueixen les inhibicions i l’autocontrol. En aquest text ens ocuparem de repassar els principals riscos de la barreja de cànnabis amb estimulants, depressors i al·lucinògens, i coneixerem una de les principals teories de la filosofia de reducció de riscos, el famós “triangle de Zinberg”.
Segueix llegint

#RdRMescles: cànnabis (THC) + alcohol

El menú psicoactiu de cada persona és una fórmula que depèn de molts factors i que és més flexible per a uns que per a d’altres, ben bé igual que el menú alimentari. De la mateixa manera que hi ha múltiples dietes “d’aliments pel cos”: mediterrània, vegana, vegetariana, hipocalòrica, paleodieta, proteica, desintoxicant, alcalina, etc., també hi ha diferents règims d’ingestió “d’aliments per a l’esperit”. Des de les propostes més estrictes (abstinents o abstèmies) a les més laxes (policonsumidores) hi ha un gran ventall de possibilitats i modulacions. En aquest text analitzarem una de les barreges més comunes, cànnabis i l’alcohol, per tal de conèixer millor quins són els seus riscos i plaers associats.
Segueix llegint

Fumar sense filtre és augmentar els riscos; ergo, el filtre augmenta els beneficis (2/2)

En un post anterior vam examinar l’origen dels filtres en els cigarrets als anys cinquanta del segle passat; també, algunes maneres de concebre la reducció de riscos associada a la combustió del cànnabis i, per últim, algunes de les principals característiques de cinc dels filtres més populars al nostre entorn. Però encara ens queda avaluar més a fons la qüestió dels danys en la salut relacionats amb el fum i, en particular, al fum del cànnabis, i també revisar diferents maneres de reduir els riscos associats a la combustió, examinant fins a sis tipus de filtre que s’estan popularitzant darrerament.
Segueix llegint

Fumar sense filtre és augmentar els riscos; ergo, el filtre augmenta els beneficis (1/2)

Els motius que porten algú a fer servir un filtre quan cargola un porro poden ser diferents. Hi ha qui busca l’estètica o l’economia; d’altres prioritzen la salut; també hi ha qui busca el millor sabor a cada calada, o una combinació de tots els motius anteriors.
Segueix llegint

“La grandària no importa. És la qualitat!” (2)

Segona part del text on s’aborden sis aspectes claus en relació amb la qualitat del cànnabis. En aquest cas, ens ocupem de la qualitat microbiològica, la determinació de metalls pesants i els continguts de residus pesticides.
Segueix llegint

“La grandària no importa. És la qualitat!” (1)

El concepte cànnabis connoisseur s’aplica a algú que atresora un gran coneixement sobre aquest producte de consum. Per convertir-se en connoisseur es requereix sensibilitat, formació, educació i experiència. Ser capaç de distingir les qualitats d’una mostra de cànnabis implica brindar atenció a aspectes que habitualment passen desapercebuts al gran públic.
Segueix llegint

Aprenem per mimesi: els més joves davant del consum

El consum de cànnabis en persones joves presenta més riscos, per diversos motius de pes. Després de l’alcohol i el tabac, el cànnabis és la droga més consumida per la població adolescent del país; aquesta dada pot generar preocupació ja que se sap que l’esmentat consum potencialment té més riscos i que produeix danys entre els més joves.
Segueix llegint

Anatomia dels cannabinoides sintètics (I)

Els cannabinoides sintètics són un conjunt de substàncies químiques que imiten els efectes del THC. En els últims cinquanta anys s’han desenvolupat centenars d’aquests compostos, tots amb una estructura molecular semblant. El procés de fabricació i preparació d’aquestes substàncies és clandestí, malgrat que és habitual que es venguin com a “drogues legals”. Actualment, no hi ha un mètode per determinar amb precisió la concentració de cada lot perquè no hi ha estàndards de control de qualitat, cosa que comporta que els riscos associats al consum puguin ser elevats. Els mitjans de comunicació han abordat aquest fenomen a través del sensacionalisme i l’alarma, i han afegit confusió a un terreny que ja per si mateix és incert i canviant.
Segueix llegint

Falsa creença o realitat: existeix la sobredosi de cànnabis?

És probable que part de la controvèrsia sobre aquesta qüestió s’origini a partir d’una confusió terminològica. Així doncs, primer de tot, cal definir què s’entén exactament per “sobredosi”. Si s’entén que significa un conjunt de conseqüències adverses agudes en la salut a causa de prendre massa cànnabis, doncs sí que passa i, de fet, la majoria de les persones consumidores ho han experimentat alguna vegada al llarg de la seva trajectòria. Si s’entén una sobredosi com un episodi que pot acabar amb el resultat de mort per intoxicació, doncs no, no és el cas.
Segueix llegint

El blog d’#RdRcannabis